El Suprem no aplica l'amnistia al delicte de malversació dels condemnats per l'1-O

La sala penal del Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i diversos processats per l'1-O i confirma que no aplica l'amnistia al delicte de malversació en aquesta causa. Hi ha un vot particular discrepant amb la decisió, que considera que la resta de magistrats es mouen en el "terreny de la ficció jurídica" i fins i tot parla d'"entelèquia". Van presentar recurs Oriol Junqueras, el santcugatenc Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. La sala considera que els condemnats van cometre malversació amb un benefici personal de caràcter patrimonial. El Suprem també ha rebutjat un recurs de Vox, que pretenia que el delicte de desobediència també fos exclòs de l'aplicació de la llei d'amnistia.

Segons el tribunal, la malversació de l'1-O neix en el fet que es van destinar fons públics, i no diners propis dels polítics independentistes, a l'organització i celebració del referèndum. La sala ha interpretat aquest "estalvi" com un benefici de caràcter patrimonial. Aplicant-ho al cas concret de l'1-O, subratlla que el conseller que "fora de les seves competències governatives i sense ni tan sols possibilitat potencial d'haver inclòs aquestes despeses en partida pressupostària", contracta la impressió i difusió d'anuncis, la compra de cartells, la distribució de sobres, l'estança d'observadors internacionals i ho fa per a un fi, "contrau l'obligació del seu abonament i conseqüentment el seu patrimoni personal correlativament decreix amb l'obligació assumida per aquest import". "Si a continuació ho abona amb fons públics i transfereix la càrrega a la comunitat autònoma, el seu patrimoni personal (actiu-passiu) s'incrementa amb els imports que es va comprometre a abonar i s'enriqueix personalment en aquelles xifres", afegeix.

Avisen que l'aplicabilitat mecànica del dret és pròpia dels absolutismes

Els magistrats avisen que les lleis "no poden interpretar-se com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges", i remarquen que l'imperi de la llei "només pot garantir-se un cop el text legal publicat és sotmès a una interpretació judicial".  El Suprem afegeix que els termes en què s'ha publicat la llei d'amnistia "no degraden aquesta sala a la condició de simple vehicle formal per a una resposta algorítmica, aliena a l'hàbit de l'argumentació que presideix les seves deliberacions". La sala rebutja "l'aplicabilitat mecànica del dret", i subratlla que és una teoria que ha "captivat els absolutismes al llarg de la història".

En aquest sentit, constata que "no n'hi ha prou amb la voluntat política per amnistiar un fet". "És necessari que el text legal que tradueix aquell ideari defineixi el seu àmbit objectiu amb la precisió reforçada que és exigible a una norma que tan radicals efectes produirà en principis estructurals del procés penal", remarca la resolució del Suprem.

Una magistrada veu una "entelèquia" dir que hi ha benefici

La sala que ha emès la resolució està formada per Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer. Aquesta última ha emès el vot particular discrepant, que defensa que cal atendre el mandat emanat del legislador, que té "l'inequívoc propòsit d'amnistiar l'aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums del 2014 i 2017".

Ferrer considera que els exemples que posa la resolució "poc tenen a veure" amb el cas de l'1-O. "En aquest cas no pot apreciar-se l'ànim d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, previst com a causa excloent de l'amnistia, ni encara menys que aquest benefici es materialitzés", diu la magistrada.

A parer seu, el raonament de la resta "es mou en el terreny de la ficció jurídica" i considera que l'increment del patrimoni que s'assenyala és una "entelèquia".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.