60 anys de vida impregnats en una col·lecció de 400 nines

Rosa Maria Martínez farà 72 anys al mes de juliol, i fa 60 anys que col·lecciona nines. Una col·lecció que supera les 400 figures i amb la qual es pot recórrer tot el món. "Tinc nines dels cinc continents, i mai les he contat, però diria que sumen unes quatre-centes", detalla.

La col·lecció la va començar amb una parella de madrilenys quan tenia 12 anys. "Quan jo era petita no es viatjava tant com ara; prou feina hi havia en poder menjar en plena postguerra", explica, afegint que "uns amics me les van portar de Madrid, i em va agradar".

Seixanta anys després, centenars de nines omplen la vitrina que hi ha al menjador de casa seva. "Primer les demanava als amics de la meva germana, o altres persones, que me'n portessin d'allà on viatjaven. Després, jo he pogut viatjar bastant també, i he anat augmentant la col·lecció", detalla, explicant que sols hi ha una petita col·lecció que va adquirir amb un col·leccionable. "Tota la resta, vénen del seu país d'origen".

Martínez no té preferències. "M'agraden totes", proclama. Tot i això, té especial simpatia per les nines japoneses. "Són molt maques, perquè són de porcellana", explica. Igual li passa amb les primeres nines que van confeccionar l'actual col·lecció.

"Són nines que es trenquen, no del plàstic com les d'avui dia, que no m'agraden", argumenta, defensant, però, que hi ha nines de plàstic que són maques.

A la seva vitrina hi ha nines d'arreu del món. Una del Zaire que li va portar una cosina seva missionera. Algunes d'asiàtiques que defineix com "peculiars i boniques", i fins i tot algun titella de Mèxic. Del continent europeu, les nines fins i tot es poden classificar per regions, i d'Espanya, afirma, "en tinc moltíssimes".

Amb tot, lamenta, "moltes no sé del cert d'on són, ja que les tenia identificades amb un paperet sota la roba, però per un accident domèstic, moltes el van perdre". "M'hi hauré de posar a buscar exactament d'on són totes elles", apunta.

Una feina, mantenir-les, que fa anys que fa. "El més difícil és mantenir-les sense que els vestits es facin malbé. S'han d'anar restaurant perquè en seixanta anys... Però estic contenta perquè sempre les he mantingut, i he tingut fills i ara néts!", explica.

Una col·lecció especial. Rosa Maria Martínez no és capaç d'escollir-ne una com a preferida. "Ho són totes, la veritat; són més que nines. Són tota una vida", argumenta.