Una santcugatenca d'11 anys exposa les seves 1.000 nines d'arreu del món

Ada Manresa té 11 anys, estudia 6è de Primària, i té una col·lecció de gairebé 1.000 nines. La peculiaritat d'aquesta col·lecció és que són nines originàries de diferents indrets del món. "La col·lecció la vaig començar amb les nines que em portava el meu pare dels seus viatges. Ara n'hi ha algunes que trobem en botigues antigues de llocs on anem, altres que em regalen, i també les que em segueix portant el pare", explica.

De fet, va ser el seu pare, el fotoperiodista Kim Manresa, qui va començar la col·lecció abans que Ada nasqués. "Ja de ben petita els hi posava nom!", explica. "Kimba és una de les primeres que recordo, i recordo el seu nom perquè és especial", afegeix.

Un miler de nines amb històries ben diferents. No només pel seu origen, sinó també perquè Ada ha imaginat diferents contes que les tenen com a protagonistes. "Hi ha una nina que em va agradar molt perquè hi ha llocs on els metges no poden tocar les nenes per religió, i descobreixen amb la nina on els fa mal. Aquesta m'agrada molt", explica.

Ada Manresa fa referència a una nina que es pot veure a l'exposició que té diferents cercles a diferents parts del cos amb els que la nena indica al metge on li fa mal. "Ens va sorprendre que li vam comentar al metge d'Ada, i ens va dir que aquí, quan acudeixen persones d'aquesta religió a consulta, tampoc les poden tocar", explica Marta Civil, mare d'Ada.

Amb històries com aquesta, l'Ada ha descobert que les nines, molts cops, no només són joguines. "Quan era molt petita, jugava amb elles. Ara ja no les faig servir per jugar, sinó per aprendre coses d'altres llocs. Quan era petita els ensenyava coses a les nines, i ara elles m'ensenyen coses a mi", afirma, dient que "totes m'ensenyen alguna cosa, algunes de guerra, però també hi ha coses molt boniques".

D'altra banda, Ada ha creat històries a mida per a les seves nines. De fet, hi ha un llibre editat que les recull, al costat de fotografies fetes pel seu pare. "El vam editar quan tenia 8 anys, però vaig començar a fer-lo quan vaig començar a escriure. El llibre té fotos de les nines i una història que jo m'he inventat des dels 3 o 4 anys. Somnis que he tingut, coses que he après", explica Ada.

I continua fent-ho. Ara, explica d'on venen les nines, i busca en la seva història. Uns textos que mantenen el format original amb el qual les va escriure. "Un dibuix de quan ets petit, no el corregeixes després. Tampoc s'han de corregir les faltes de quan era petita!", reivindica.

A més, també fa les seves pròpies nines. "Es poden fer nines de qualsevol material!", afirma, mentre la seva mare ensenya unes nines de Centre-Europa que no tenen cara. "Aquí nosaltres tenim les nines amb el somriure marcat, o seriós, i a l'hora de jugar ja no pots fer volar tant la imaginació. En canvi hi ha tota una tendència que no tenen ulls ni somriure, perquè puguis imaginar", aclareix la seva mare.

"Quan era petiteta, em vaig enfadar i les nines estaven contentes, i li vaig preguntar al pare per què elles no es posaven enfadades. Un temps després va venir amb una nina que té tres cares: contenta, trista i espantada", recorda Ada.

D'altra banda, amb sis anys ja va fer una nina. "Vaig anar amb el pare a Barcelona, perquè tenia una reunió. Una dona em va donar tres fulls perquè pintés, li vaig demanar clips, i vaig fer una nina. Li vaig donar per haver-me donat el material, però el pare la va recuperar. Es diu Nina secretària, i es pot veure a l'exposició", explica.

I és que Nines del món es pot visitar a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater fins a finals de gener. Una mostra de les nines d'Ada Manresa que, a més, s'acompanya de tallers que imparteix la seva mare.

"Ja que fèiem l'exposició a una biblioteca, ens va semblar interessant començar els tallers amb un conte, i a partir d'aquest, treballar nines. El primer és el conte de Gingerbread, la galeta anglesa que cobra vida. A partir d'aquest, fem titelles de dit, amb llana, perquè ens interessava que els nens puguin cosir amb llana. El segon, explicarem el conte de Bernat l'amoïnat. És un nen que està preocupat, i no sap com fer-s'ho, i li comenten que pot explicar els problemes a una família de ninos, que es posen sota el coixí, i l'endemà, els problemes han passat. Però es troba que si li explica sols a un, s'ho queda tot per ell, i fa tota la família perquè ho puguin compartir. La manera de superar preocupacions. Són petites Quitapenas fets amb cartó o fil ferro, i amb la llana es vesteixen. I l'últim és una cullera, típica de Transsilvània, on les culleres estan molt integrades al dia a dia. Explicarem un conte romanès, i aprendrem a trenar i fer somriures", descriu Marta.

Els tallers es faran el dimecres 28 a la Biblioteca de Volpelleres, el divendres 30 a la Biblioteca Central, i el dimecres 4 a la Biblioteca de Mira-sol.