L’oci i la cultura, amb més de 50 anys de diferència
Malgrat compartir gustos i una vida molt activa, les activitats i associacions on participen joves i grans no són ben bé les mateixes a Sant Cugat
A Sant Cugat hi ha moltes activitats per a totes les edats però també hi ha entitats i equipaments propis per a joves i grans. Com es veu Sant Cugat, amb 50 anys de diferència?
Marta Dern - 20 anys: “La programació de Teatre a Sant Cugat no està pensada per a joves"
Per la Marta, el juliol és un mes de mig vacances. Treballa però no ha d’anar a classe. Estudia Enginyeria Multimèdia a la Salle i considera que acabar el grau és la seva feina principal. Tot i estudiar a Barcelona, gran part del temps lliure el passa a Sant Cugat i segurament no ens equivoquem si la definim com una noia inquieta.
“Sóc bastonera de la Unió, monitora i porto la coordinació del Pessebre Vivent de Sant Cugat”. La vida bastonera implica assajos setmanals i actuacions a partir del mes de maig, mentre que la preparació del pessebre és una feina en la qual no deixa de pensar ni tan sols a l’estiu. “Ara mateix vinc de comprar unes teles perquè aquest any hem fet dissabte de material”.
A banda de la cultura popular, la Marta Dern troba altres moments per sortir amb els amics i gaudir la ciutat d’una altra manera. “Si hem de sortir de festa, anem al Moon perquè és el que ens queda a prop i també vaig a córrer sovint amb una amiga fins a Sant Medir”, explica. “Al cine no hi vaig perquè em sembla caríssim i si vaig al teatre, vaig a Barcelona perquè trobo que la programació del Teatre-Auditori no està gaire pensada per a joves. La meva mare, en canvi, agafa sempre l’abonament. Assegura que tampoc es perd cap carnaval ni cap Festa Major.
Maria Rosa Caballé - 75 anys: “Sempre trobem coses a fer per a gent de la meva edat”
La Maia Rosa Caballé no se n’amaga. “Sóc molt gran, però a la meva edat hi ha dos tipus de persones: les que es queden tot el dia a casa i les que surten. I jo no em quedo mai a casa”. Caballé és la presidenta local d’Òmnium, fet que implica a la força tenir una vida cultural ben activa.
“Sant Cugat et dóna múltiples ofertes i com a filòloga vaig a molts actes que fan a les biblioteques i també al Teatre-Auditori”. És clienta habitual del teatre i de la música i també feia classes de pintura, tot i que considera que l’oferta de l’escola d’art no s’adequa a les necessitats dels estudiants que senzillament volen anar a pintar sense fer cursets.
Com que no para quieta, diumenges camina amb el seu marit per Sant Cugat i també li agrada molt viatjar. “A Sant Cugat el primer que fem és obrir el TOT i mirar l’agenda. Sempre hi ha coses! Passejades per Collserola, sardanes, concerts... Sempre trobem coses per fer a Sant Cugat per a la gent de la meva edat. Potser falta oferta per a la gent jove. Jo ho veig, per exemple, en la programació del cine”.
Si ha de sortir a menjar fora també aposta per Sant Cugat. També assegura que hi ha altres inconvenients: “Sant Cugat és una ciutat cara, però si la gent es gasta bestieses per anar al futbol també poden anar al teatre”.