La lluita de la Mari Carmen per l'habitatge ressona a Sant Cugat

“Hi ha moltes Maricarmens a punt de ser desnonades i Sant Cugat no és una excepció”. És l’advertiment de Mariona Bota, membre del Sindicat de Llogateres, que assegura que la mobilització pel cas de la Mari Carmen, que va morir després de ser desnonada als 87 anys, ha posat sobre la taula una problemàtica que fa anys que denuncien a Sant Cugat. La lluita contra els desnonaments i la reivindicació de l’habitatge com a dret també té el seu reflex a la ciutat, on el sindicat ha afrontat tres casos aquest octubre.

“El cas Mari Carmen ha sigut la gota que ha fet vessar el got”, afirma Bota, que considera que ha generat una mobilització sense precedents i ha fet visibles situacions que es repeteixen des de fa anys. Per al Sindicat, el conflicte va més enllà d’un desnonament concret: qüestiona un model que, segons denuncia, converteix l’habitatge en un negoci i deixa moltes famílies en una situació de vulnerabilitat. “És insuportable veure com el rendisme i l’especulació s’enduen vides per davant”, exclama Bota

Una ciutat de rics?

Bota també combat la imatge de Sant Cugat com una ciutat on tothom disposa d’una situació econòmica acomodada: “Per molt que ens vulguin fer creure que és una ciutat de rics i per a rics, la realitat és que la majoria de veïns ens deixem la vida per pagar el lloguer o la hipoteca”. En una ciutat que registra alguns dels preus de l’habitatge més elevats de Catalunya, el Sindicat denuncia que l’accés a una llar s’ha convertit en una barrera per a moltes famílies.

Més info: Sant Cugat, la ciutat amb l'habitatge de compra i lloguer més car

“A Sant Cugat és mercaderia de luxe i hi ha la idea que si no el pots pagar, no te’l mereixes”, lamenta Bota, que deixa clar: “Nosaltres diem: la problemàtica de l’habitatge no és culpa teva i no és que no et mereixis aquest luxe, és que aquest problema és molt greu i l’hem de canviar”. Per això, l’organització reclama abaixar els preus del lloguer, frenar les compres especulatives i reforçar les garanties de les persones que viuen de lloguer, per exemple amb lloguers indefinits. 

El cas Mari Carmen

El moviment generat al voltant de la Mari Carmen ha propiciat noves mesures legislatives en matèria d’habitatge. Bota considera que els avenços són fruit de la pressió ciutadana i no de concessions espontànies dels governs: “Són decrets de mínims, però són un pas immens respecte del que teníem fa un mes”. Tot i això, insisteix que calen canvis més profunds en les polítiques públiques i reivindica mesures com els lloguers indefinits i una protecció més gran davant dels desnonaments.

El Sindicat considera que la resposta ciutadana dels últims dies ha demostrat que la mobilització pot aconseguir resultats: “Davant d’aquestes injustícies, l’eina imprescindible és l’organització”. “El cas Mari Carmen pot provocar un despertar de consciències i augment de la mobilització i organització”, sentencia.

Tres desnonaments en quinze dies

La mobilització també s’ha traslladat als carrers santcugatencs. Durant l’octubre, el Sindicat de Llogateres ha assenyalat tres desnonaments a la ciutat. El primer, previst per al 6 d’octubre a la Floresta, es va ajornar. Era el Nick, que viu amb dos fills menors. El segon, la Carme amb el seu fill, programat per al 8 d’octubre al carrer de Pau Casals, també es va ajornar, en aquest cas quatre mesos. El tercer afecta una altra família de Sant Cugat i està previst per aquest 20 d’octubre.

Més info: El Sindicat de Llogateres crida a mobilitzar-se contra tres desnonaments a Sant Cugat

El sindicat fa una crida a la mobilització ciutadana per  evitar desnonaments. Una situació que demostra com “la violència del negoci immobiliari colpeja la classe treballadora i converteix l’habitatge en negoci i les nostres vides en danys col·laterals”. Per tot plegat, el Sindicat també se suma a la vaga general per l’habitatge convocada per a l’11 de novembre: “El missatge és clar: la problemàtica de l’habitatge que vivim a Sant Cugat i al país és molt greu, però la mobilització obre una finestra d’oportunitat”.

El cas del Nick Wells

El Nick Wells fa quinze anys que viu a la Floresta. Professor d'anglès, ceramista i jardiner, la pandèmia el va deixar a ell i a la seva parella gairebé sense ingressos i va haver de recórrer a Càritas. Va ser l'inici d'una situació de precarietat econòmica que ha acabat amb diversos avisos de desnonament i una incertesa constant per a ell i els seus dos fills menors d'edat, dels quals té la custòdia compartida amb la seva exparella. La seva principal preocupació és disposar d'un espai estable on poder estar junts i no haver de marxar del barri, pel seu arrelament i el dels seus fills, que van a una escola de Collserola. La falta de xarxa familiar, ja que és d'Anglaterra i no té família aquí, és una de les dificultats afegides. La mare dels seus fills tampoc té família aquí, fet que dificulta encara més trobar suport. 

Després de viure un temps en una iurta (una construcció tradicional de Mongòlia) a la Floresta, el Nick i la seva família (parella i quatre fills) va acabar ocupant una casa abandonada al carrer de Sant Eusebi, propietat d'un fons immobiliari. Posteriorment, es van separar i ell es va quedar a la casa amb la custòdia compartida dels menors depenents. Llavors, el fons va iniciar un procediment judicial per recuperar l'habitatge, que es va allargar amb l'arribada de la pandèmia. Wells assegura que va intentar negociar un lloguer social, però que no ho va aconseguir malgrat que la llei ho establia. "Vivia amb molta pressió. On vius i on viuen els teus nens és un tema que no pots aparcar", resumeix.

"Tot aquest temps ha estat molt estressant. Mai saps exactament quan hauràs de marxar ni si podràs trobar una alternativa"

Finalment, la casa es va vendre i, tot i que va intentar reunir els diners per comprar-la, la van acabar adquirint uns veïns, que li van comunicar que volien recuperar la propietat i li van donar uns mesos per buscar una alternativa. Segons relata Wells, durant un viatge a Anglaterra per visitar la seva mare, que havia patit una malaltia, els nous propietaris van entrar per desocupar l'habitatge i van col·locar una cadena per evitar que el Nick pogués accedir-hi. El conflicte va acabar als jutjats, que van condemnar als propietaris, i, pocs dies després, el Nick va recuperar l'accés a la casa amb intervenció policial. "Pensava que em quedava amb els nens al carrer. Em van dir que em donaven 24 hores per treure totes les meves coses o acabarien a la deixalleria", recorda. Des d'aquest intent fallit de desocupació, la relació amb els propietaris s'ha deteriorat. A més, no afecta el procés des desnonament, que continua el seu procés. 

"Tot aquest temps ha estat molt estressant. Mai saps exactament quan hauràs de marxar ni si podràs trobar una alternativa", explica el Nick. De fet, ja ha tingut dues dates de desnonament, que s'han acabat ajornant a última hora. La pròxima és al desembre: "Em dona una mica de marge per continuar buscant". Busca un terreny per instal·lar-hi una iurta i ja ha parlat amb alguns propietaris per arribar a un acord. Té clar que no vol portar els seus fills a una altra situació conflictiva i que busca un lloc on la família sigui benvinguda i pugui viure tranquil·la. A més, opcions més assequibles, com habitacions, tampoc són factibles per viure-hi amb els dos menors: "Molts cops ni te les volen llogar". 

"M'han reafirmat la fe en la humanitat"

Enmig de les dificultats, Wells destaca el suport rebut del Sindicat de Llogateres, que s'ha mobilitzat per aturar el seu desnonament, i dels veïns que l'han acompanyat. També destaca la mobilització de tot el jovent en la lluita per l'habitatge. "Aquestes persones m'han reafirmat la fe en la raça humana", assegura. Especialment, valora la implicació de persones joves que dediquen temps a defensar el dret a l'habitatge.

Més info: S'ajorna el desnonament d'un veí de la Floresta a Sant Cugat

La seva experiència també l'ha portat a qüestionar la manca d'alternatives per a les persones amb pocs recursos. Considera que les administracions haurien de disposar d'un parc d'habitatge assequible: "Si no tens molts recursos, és difícil trobar una alternativa". I es mostra molt crític amb el paper dels fons d'inversió i assegura que mai ocuparia una casa d'un particular. Sobre el fet que ara la casa que ocupa sigui d'una persona particular, argumenta que va comprar l'immoble i les seves circumstàncies: "Només perquè la casa deixa d'estar a mans del fons voltor no vol dir que de cop i volta sigui mes factible trobar alternativa. En aquest temps la meva situacio economica ha millorat una mica, però la situacio del habitage a Sant Cugat ha empitjorat moltíssim".

Wells considera que la seva situació és conseqüència "d'un sistema que no garanteix alternatives habitacionals a les persones amb pocs recursos". I assenyala les administracions públiques per no evitar el "lucre" dels fons voltors amb l'habitatge i les situacions de crisi. I acaba amb una reflexió: "Un cop que l'habitatge no es troba ni en mans del seu anterior habitant ni a les de l'Estat, quin mal fa la persona que hi entra i la fa servir com a llar, actuant més a més com un pal humà a la roda del negoci del fons voltor?". 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.