Sant Cugat, exemple de diversitat i convivència religiosa

La coincidència de l’inici de la Quaresma per a la comunitat catòlica i el Ramadà per a la comunitat musulmana torna a situar en primer pla la diversitat religiosa de Sant Cugat. Un fet que fa cinc anys l’Ajuntament va poder constatar en encarregar a l’Associació d’Amics de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR) un mapa sobre les comunitats religioses del municipi. Segons el seu codirector, Arnau Oliveres, els resultats van sorprendre tant per l’elevat nombre de comunitats religioses presents, molt superior al que s’havia previst, com pel fet que aquesta pluralitat no genera conflictes al municipi. Respecte a això, Oliveres ha remarcat que “aquest fet és una riquesa i un tresor, perquè no està atiant cap tensió”. Davant d’aquesta realitat, AUDIR, a través d’ell mateix va començar a coordinar les trobades del Grup de Diàleg Interreligiós a la ciutat, la primera de les quals es va celebrar el 20 de maig de 2020.

Arran d’aquestes primeres reunions, l’any 2021 es va començar a celebrar a Sant Cugat una iniciativa que Barcelona ja acollia des del 2016: la Nit de les Religions, de la qual fa escassament dos mesos se’n va celebrar la quarta edició. Aquesta iniciativa s’ha estès tant a Sant Cugat com arreu del territori català. Durant aquesta jornada, els santcugatencs poden fer un tast de les diferents religions que es practiquen a la ciutat i poden comprovar en primera persona la diversitat religiosa del municipi. Aquesta diversificació religiosa cada vegada es veu més reflectida al carrer, amb la presència de centres de culte de diverses confessions, tot i que, per tradició, els temples catòlics continuen sent majoritaris.

Més info: La Nit de les Religions reuneix les comunitats espirituals de Sant Cugat

Segons el Mapa religiós de Catalunya, projecte impulsat i finançat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, a la ciutat hi ha 29 centres de culte de l’Església catòlica, 10 centres d’esglésies evangèliques, el nombre de centres de culte que més ha crescut en els darrers cinc anys, 1 centre de l’Islam, 1 dels Testimonis Cristians de Jehovà, 1 de budisme i 1 de la Fe Bahà’í. Tot i això, a la darrera Nit de les Religions, celebrada el novembre del 2024, també hi van participar altres comunitats que, tot i no tenir centre de culte a la ciutat, compten amb fidels a Sant Cugat. Així les comunitats religioses representades el 22 de novembre van ser Casal Arrupe i la Comunitat Bahà’í de Sant Cugat, l’Associació Al Jisr – Puente de Comunicación Intercultural, Casa Àrab, l’Església evangèlica Casa de Dios, CCFEAM – Iglesia de Dios, la Sangha de Thích Nhất Hạnh, l’Assemblea Cristiana Gilgal, la comunitat jueva, el Centre Menakel o l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies.

Sant Cugat, model de ciutat per al diàleg interreligiós

En un sol dia, els santcugatencs van poder descobrir la diversitat religiosa de la ciutat i acostar-se als diferents temples. Tal com ha assenyalat Arnau Oliveres, sovint existeix una barrera que dificulta aquest apropament. "La Nit de les Religions és una iniciativa que permet als ciutadans conèixer centres de culte que no són de la seva convicció i que, habitualment, no visitarien. Ofereix una oportunitat amable per fer-ho, ja que sovint hi ha una frontera mental que impedeix adreçar-se a centres de culte diferents dels propis", ha explicat.

I també ha destacat que "això és positiu perquè vivim en un món divers, no en diversos mons. De vegades sembla que cadascú visqui en una bombolla, i això pot derivar en guetos, recels o blocs. En canvi, la diversitat implica conèixer l’altre".

Per a l’organització, aquesta iniciativa és especialment rellevant perquè, segons ha afegit, "s’ha pogut replicar en diferents municipis gràcies al fet que es fa a Sant Cugat", com ara Amposta, Lleida, Mataró, Reus, Salt, Tarragona, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

En aquest sentit, Oliveres ha subratllat que Sant Cugat disposa de més facilitats econòmiques, fet que permet crear un espai de qualitat on es poden mostrar els valors i els aspectes positius de les religions. Segons ha explicat, quan les necessitats bàsiques estan cobertes, hi ha més marge per a la reflexió i el diàleg, mentre que en altres contextos les discussions esdevenen més conflictives.

El paper de la religió en el món actual

A banda de mostrar la diversitat religiosa, la Nit de les Religions també pot servir, segons els organitzadors, per mostrar els camins que poden oferir les confessions religioses per contrarestar els discursos d’odi. "Això és més necessari que mai, perquè sembla que aquests discursos van en augment, sovint alimentats per estereotips i simplificacions excessives. Quan comences a conèixer una comunitat religiosa, una cultura o una llengua, descobreixes la seva complexitat i els prejudicis es van desmuntant", ha comentat.

Aquest paper de la religió es va voler posar de manifest en la conferència inaugural, centrada en el silenci com a actitud davant la vida. Per a Oliveres, es va fer visible que cal buidar el soroll que es produeix a la societat i "crear un espai de silenci" perquè puguin aflorar "discursos més reflexionats i dialogants". "El silenci és no voler guanyar, no voler imposar-se, no voler competir. El soroll és competitiu i el silenci és cooperatiu", ha afirmat.

En concret, Oliveres ha destacat que les comunitats que participen en la Nit de les Religions fan un exercici exemplar de respecte cívic, un tarannà que es vol transmetre més enllà de les creences personals. "No es tracta de decidir si l’altre està encertat o equivocat, sinó de conèixer-lo", ha resumit.

La darrera comunitat religiosa a aterrar a la ciutat

Una de les últimes comunitats religioses a arribar a Sant Cugat és l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, que va participar per primera vegada tant a la Nit de les Religions com a la darrera trobada del grup interreligiós, celebrada el passat 18 de gener.

Maria Dolors Escolà, membre de l’església a Sabadell, va assistir a la Nit de les Religions acompanyada del bisbe d’aquesta església, Isaac Alejandre Chía. De l’experiència, n'ha destacat sobretot l’oportunitat de compartir i escoltar les diferents creences. “Posem en comú les diferents religions o creences, ens escoltem, ens coneixem i aprenem a tenir empatia amb els altres”, ha explicat. I ha subratllat que, malgrat les diferències, hi ha un element comú. “Encara que creiem de maneres diferents, creiem en un Déu. És el mateix Déu per a tothom. Ens hem de donar suport mútuament”, ha aclarit. I, després de detallar que participa en grups interreligiosos de Terrassa, Manresa i d’altres municipis, ha remarcat que la trobada de Sant Cugat li va generar una il·lusió especial. “Hi ha membres que viuen aquí. D’aquesta manera també ens poden conèixer una mica més”, ha afegit. Finalment, ha apuntat que “cadascú busca el Senyor d’una manera diferent, però en el fons tots ens assemblem” i ha defensat la necessitat de trobar punts en comú. Segons ha explicat, “és qüestió de buscar les coses en comú, i en tenim moltíssimes; per això ens hem de conèixer per poder-nos ajudar, especialment quan veiem atacs”.

Convivència entre religions a Sant Cugat

Aquesta convivència entre religions i comunitats religioses es va fer visible també durant la Nit de les Religions en una sessió organitzada conjuntament entre el Casal Arrupe, vinculat als Jesuïtes i al Centre Borja, i la comunitat bahá’í de Sant Cugat. "Va ser molt bonic compartir els diferents punts de vista i veure que hi ha maneres diverses de fer, però que en essència és el mateix. Vam quedar molt contents i la gent va acabar molt satisfeta", ha assegurat Marta Jurgens, del Casal Arrupe.

Segons ha explicat Jurgens, la trobada va anar un pas més enllà en clau interreligiosa, amb la participació de persones de tradició bahá’í, musulmana, cristiana i budista. Era la primera vegada que des del Casal Arrupe s’organitzava una activitat multiconfessional i es va centrar en la reflexió compartida al voltant de la pau. Després d’una presentació inicial, la sessió va comptar amb l’acompanyament musical d’una jove bahá’í, que va ajudar a crear un clima de recolliment. Tot seguit, es van llegir textos sagrats de les quatre tradicions, amb espais de silenci entre cada lectura. La part final va donar lloc a una expressió col·lectiva a través d’un mural dirigit per Maria Fabre de Pou d'Art inspirat en la visió musulmana de la pau, entesa com una força interior que neix de Déu i s’estén cap als altres. Aquest concepte va prendre forma en un dibuix en espiral, al qual els assistents van afegir reflexions en post-its i missatges simbòlics embolicats amb llana, fins a configurar una obra compartida que recollia les diverses mirades sobre un mateix valor universal.

"Per a totes les religions la pau és un valor fonamental, i en temps com els actuals creiem que cal fer gestos i promoure la reflexió per posar en valor la pau i adonar-nos que les persones que tenim al voltant són importants. No hi ha tantes coses que ens separin, sinó moltes més que ens uneixen", ha afegit Jurgens, que també ha destacat el següent: "La Nit de les Religions està molt bé perquè cada entitat obre les seves portes i organitza activitats que ajuden a conèixer-se millor. Hi ha una predisposició i unes ganes d’acollir, d’explicar-ho tot i de compartir, i això és molt bonic".

Finalment, ha subratllat també que el grup de diàleg interreligiós ha ajudat a obrir-se a altres confessions. "Al final et mous en ambients molt semblants, i això t’ajuda a obrir-te. Hi ha maneres de fer una mica diferents, però en realitat no som tan diferents, i la connexió es produeix amb molta facilitat".

Diversitat religiosa, solidaritat diversa

D’altra banda, un dels aspectes més visibles de les religions és la solidaritat que promouen, un tret que també es va poder veure durant la Nit de les Religions. Es tracta, per exemple, de la tasca de Càritas, de Gilgal Solidari a la Plaça del Coll, provinent d’una assemblea cristiana evangèlica, del recapte d’aliments que fa la comunitat musulmana a Sant Cugat durant el rabadà o de les campanyes impulsades pels budistes per netejar el bosc de Collserola. "Tenim quatre religions diferents i quatre bones pràctiques", ha destacat Arnau Oliveres.

I, més enllà d’aquestes quatre iniciatives, a Sant Cugat hi ha tantes pràctiques solidàries com comunitats religioses. Una d’aquestes és la que duu a terme el Casal Arrupe, vinculat al Centre Borja i de tradició catòlica, que enguany celebra cinc anys de vida a la ciutat.

Segons ha explicat Marta Jugens, el Casal Arrupe és “una activitat amb un fort vessant social” que acull persones de diferents confessions. “La majoria dels nois són musulmans, però n’hi ha d’altres”, ha apuntat. El projecte va néixer arran de la pandèmia, “quan molts equipaments estaven tancats i calia donar resposta a una necessitat urgent d’allotjament”.

L’espai, que abans s’utilitzava per a activitats juvenils i retirs dels jesuïtes procedents de Barcelona o del Centre Borja, es va reconvertir en recurs d’acollida després d’obtenir els permisos necessaris. Actualment, el Casal Arrupe acull “com a màxim sis persones”,  derivats a través de la xarxa Migra Studium, una entitat de Barcelona. Fins al gener de 2026, han estat acollides 55 persones. Tot homes majors d'edat.

A Sant Cugat, l’Arrupe no només ofereix sostre, sinó també acompanyament. “Hi ha voluntaris que sopen amb ells i organitzen activitats al vespre”, ha destacat Jugens, que ha afegit que també se’ls ofereix formació en idiomes i en habilitats pràctiques com lampisteria, electricitat, cuina o serveis legals. Des del 2017, amb la crisi de Síria, es va crear la Xarxa d’Hospitalitat, amb famílies que obren casa seva temporalment per acollir refugiats, durant uns quatre mesos. A més, hi ha persones acollides en pisos cedits per particulars a Migra Studium.

A banda d'aquesta experiència, també destaca el programa solidari de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, que ha gestionat màquines solidàries ubicades a La Maquinista, a Santa Coloma de Gramenet, durant les festes de Nadal. Aquesta comunitat religiosa, que a Sant Cugat compta amb una desena de membres, tindrà un dels temples més grans del sud d’Europa d'aquesta confessió i serà un dels últims que es construiran a la ciutat.

El darrer estandard de la diversitat religiosa de Sant Cugat

Probablement, el primer temple de Sant Cugat va ser l’església paleocristiana, aixecada al segle V. Actualment, encara se’n conserven restes al claustre del Monestir, on la tradició situa l’enterrament del màrtir Cugat.

Des d’aleshores s’han anat construint més temples, com l’església de Sant Cebrià de Valldoreix (940, primera notícia documentada), l’església del Monestir de Sant Cugat, amb una església romànica al voltant de l’any 1000, o el santuari de Schoenstatt a Valldoreix, un dels més moderns, inaugurat el 1997.

Trenta anys més tard, la ciutat podria veure aixecar-se un nou temple, aquesta vegada de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, una nova mostra de la diversitat religiosa del municipi. Segons Maria Dolors Escolà, fa tres anys i mig que tenen el terreny comprat, però l’Ajuntament va canviar els usos del sòl, cosa que impedia la construcció. Es va demanar tornar a modificar els usos, i aquest desembre s’ha aprovat novament perquè es pugui edificar el temple tal com estava previst. Tot està a punt per a l’aprovació de la llicència d’obres, encara que no se sap quan es concedirà. Tan bon punt es doni el vist-i-plau a la llicència, Sant Cugat serà testimoni de l'aixecament d'un nou temple religiós, que serà el segon d’aquestes característiques a l’Estat espanyol i donarà cobertura al sud de França, al nord del territori i al nord d’Àfrica.

Més info: Sant Cugat obre 200.000 m2 de Volpelleres i Can Mates a usos religiosos o comercials

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.