L'Unipau inaugura el Curs d'Estiu alertant del "nou paradigma bel·licista"

La Universitat Internacional de la Pau (Unipau) ha donat el tret de sortida a la 41a edició del seu Curs d'Estiu amb una crida a analitzar el "nou paradigma bel·licista" que, segons l'entitat, està substituint el dret internacional per la força militar, el dijous 2 de juliol al Centre Cultural La Unió. La inauguració ha servit per reivindicar la necessitat de repensar l'ordre mundial i mantenir viu el llegat d'Arcadi Oliveres (que va morir el 2021 en un context marcat per l'augment dels conflictes armats).

Més info: La Casa de Cultura de Sant Cugat portarà el nom d'Arcadi Oliveres

La presidenta de la Unipau, Neus Sotomayor, ha explicat que aquesta edició dona continuïtat a la reflexió iniciada l'any passat sobre el nou desordre mundial. Segons ha assenyalat, la ruptura de l'ordre internacional establert després de la Segona Guerra Mundial ha derivat en "un nou paradigma en què la força militar substitueix l'ordre internacional". En aquest sentit, ha defensat la necessitat de recuperar unes normes comunes entre els estats i ha criticat que Europa "ha renunciat als valors de la Il·lustració", posant com a exemples el pacte europeu sobre migració i asil o "el genocidi d'Israel sobre Gaza". També ha reivindicat el mandat d'Arcadi Oliveres de "no perdre mai l'esperança".

Durant l'acte, l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha anunciat que la Casa de Cultura passarà a portar el nom d'Arcadi Oliveres. Segons ha explicat, el canvi es farà efectiu al voltant del 27 de novembre, coincidint amb el que hauria estat el 81è aniversari de l'economista i activista per la pau. Vallès ha qualificat la decisió de "bona notícia per Sant Cugat i pel país" i ha remarcat que respon a una proposta traslladada per la Unipau fa uns mesos.

El director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Gerard Graells, ha advertit que el 2025 registra el nombre més alt de guerres dels últims quinze anys i ha lamentat una acceleració de la retòrica de la confrontació en detriment del diàleg. També ha recordat que, més enllà de conflictes mediàtics com l'Iran o Gaza, hi ha guerres oblidades, com la del Sudan del Sud, i ha defensat que "la seguretat humana es construeix amb drets". Graells ha subratllat, a més, que els principals efectes dels conflictes recauen sobre dones i nenes i ha reivindicat la tradició pacifista i solidària de la societat catalana.

Per la seva banda, la investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Dunia Camps, ha reivindicat el Curs d'Estiu com "un espai per reflexionar, debatre i construir imaginaris polítics de futur". Segons ha afirmat, davant la sensació de paràlisi que genera el context internacional, cal demostrar que existeixen alternatives i ha posat com a exemple mesures com posar fi a l'acord d'associació entre la Unió Europea i Israel o suspendre el comerç d'armes amb aquest país. També ha demanat a les institucions que el compromís amb la pau vagi més enllà del discurs.

Finalment, el president de La Unió Santcugatenca, David Pujol, ha celebrat que l'entitat aculli el Curs d'Estiu des de fa diversos anys i ha reivindicat la necessitat de disposar d'espais de reflexió "en aquests temps de guerra".

Conferències de l'Unipau

El programa del 41è Curs d'Estiu de la Unipau reunirà investigadors, periodistes, acadèmics i activistes per analitzar les transformacions geopolítiques, els discursos de la por i les alternatives a la militarització.

Dijous, 2 de juliol

• 18.30 h: Un moment geopolític convuls que amenaça la pau: Cristina Gallach, periodista i exsecretària d'Estat d'Afers Exteriors, amb una llarga trajectòria en organismes internacionals com l'ONU, l'OTAN i la Unió Europea.

Bloc 1: Ordre global

Divendres, 3 de juliol

• 10 h: Els Estats Units i la llei del més fort: Orient Mitjà com a laboratori del nou desordre internacional: Moussa Bourekba, investigador principal del CIDOB especialitzat en geopolítica, seguretat internacional i món àrab.
• 12 h: La UE i la dependència dels EUA: cap a una nova defensa europea?: Joan Miró, professor de polítiques públiques de la Unió Europea a la Universitat Pompeu Fabra i membre del Barcelona Centre for European Studies.
• 16 h: La transformació del poder tecnològic: de Silicon Valley a la Xina: Javier Borràs Arumí, investigador del CIDOB especialitzat en tecnologia, geopolítica i relacions amb la Xina.
• 17.30 h: El futur de les armes nuclears: oportunitats i reptes en el context geopolític actual: Susi Snyder, directora de programes de la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN).

Bloc 2: Canvi de discurs

Dissabte, 4 de juliol

• 10 h: L'educació com a camp de disputa: desarticulant el poder i la manipulació del relat històric: Alejandra Torrents, sociòloga i docent universitària especialitzada en educació, memòria i transformació social.
• 12 h: Palestina, el llenguatge com a arma: Cristina Mas Andreu, periodista especialitzada en informació internacional i en l'àmbit mediterrani, sotscap de la secció d'Internacional de l'ARA.
• 16 h: La guerra digital: arquitectura tecnològica del conflicte en el segle XXI: Carles Planas Bou, periodista especialitzat en tecnologia, poder i impacte social de les plataformes digitals.
• 17.30 h: Com funciona el nostre cervell davant la informació i la desinformació. Cognició, emocions i construcció del discurs: Josep Marco Pallarés, doctor en Neurociències per la Universitat de Barcelona i especialista en processos cognitius i emocionals.

Bloc 3: Interessos en joc

Diumenge, 5 de juliol

• 10 h: Neocolonialisme 2.0: seguretat, recursos i disputa del poder global: Sani Ladan, expert en relacions internacionals, ciberintel·ligència i lideratge, especialitzat en migracions i geopolítica africana.
• 12 h: Taula rodona. Economies de guerra: de les xarxes globals a les violències locals: Òscar Mateos, professor de Relacions Internacionals a Blanquerna-URL i investigador sènior del CIDOB, i Alejandro Pozo, investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

Dilluns, 6 de juliol

• 10 h: L'extrema dreta a l'assalt de la democràcia: Steven Forti, professor d'Història Contemporània a la UAB i especialista en moviments d'extrema dreta i populismes.
• 12 h: Reuniformar la nació. La reactivació del servei militar a Europa: motivacions, discursos i resistències: Carlos Ángel Ordás García, antropòleg i doctor en Història Política i Social.
• 16.30 h: Taller. Presentació de l'informe "Mapeando las tecnologías de vigilancia policial en Catalunya": Ainhoa Nadia Douhaibi, investigadora sobre racisme estructural, i Cheikh Drammeh, president de SOS Racisme Catalunya.

Bloc 4: Construir la pau

Dimarts, 7 de juliol

• 10 h: Més enllà del nou paradigma bel·licista: com el multilateralisme i la inclusió de les dones ajuden a construir una pau sostenible: Giuditta Fontana, professora de Seguretat Internacional a la Universitat de Birmingham.
• 12 h: Existeix la pau decolonial?: Tatiana Romero Reina, historiadora i investigadora (trans)feminista independent.
• 16.30 h: Resistències: Agus Morales, periodista i escriptor especialitzat en migracions, conflictes armats i crisis humanitàries, fundador de la revista 5W.

Dimecres, 8 de juliol

• 10 h: Comunicació transformadora i narratives de resistència davant la incertesa: Anxela Iglesias, comunicadora i formadora especialitzada en estratègies d'incidència i narratives per al canvi social.
• 12 h: Pensar el futur en temps d'apocalipsi: imaginaris, bona vida i acció col·lectiva: Maria del Mar Griera, catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.