"Cerdanyola no pot ignorar que la gent que viurà a la Pelleria farà vida a Sant Cugat"
L'Ajuntament de Sant Cugat és propietari d'una part dels terrenys urbanitzables, que estan dins del terme municipal de Cerdanyola
"La intenció no és crear un barri residencial aïllat. Hi haurà habitatge, comerç, activitat econòmica, equipaments i serveis". Ho explica Xavier Figueres, advocat i assessor jurídic dels propietaris que volen impulsar un nou barri amb més d'un miler de pisos a la zona de la Pelleria de Cerdanyola, enganxada al barri de Can Magí de Sant Cugat. El projecte encara es troba en una fase molt inicial, tot i que els tràmits urbanístics ja han començat. "No es veurà cap màquina fins d'aquí a cinc anys com a mínim", avança Figueres.
El projecte també genera inquietud a l'Ajuntament de Sant Cugat per l'impacte que pugui tenir en la mobilitat i en els serveis del municipi. Una dada: el barri es troba a 1.500 metres del Monestir de Sant Cugat, però a més de cinc quilòmetres de l'Ajuntament de Cerdanyola. De fet, està separat dels primers habitatges de Can Magí només per la carretera de Roquetes, mentre que la zona urbana de Cerdanyola es troba a més de tres quilòmetres. "Si el 80% del terme és de Cerdanyola, no té sentit que tot es faci a costa dels serveis de Sant Cugat", advertia el regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós.
El mateix Figueres coincideix que Sant Cugat haurà de tenir un paper en el disseny del futur barri. D'una banda, com a municipi veí, però també perquè l'Ajuntament santcugatenc és propietari d'aproximadament el 20% dels terrenys de la zona urbanitzable, que sumen milers de metres quadrats. És a dir, el consistori té propietats dins del terme municipal de Cerdanyola. "El projecte es farà i s'hauran de posar d'acord", resumeix l'advocat.
Com neix el projecte?
El barri se situa a l'avinguda de Roquetes, a tocar de Can Magí FOTO: Cedida
L'àmbit de la Pelleria presenta realitats diferents. D'una banda, hi ha els terrenys urbanitzables, principalment camps, on també té propietats l'Ajuntament de Sant Cugat. De l'altra, hi ha zones de sòl urbà consolidat i no consolidat amb indústries i habitatges. Figueres remarca que algunes d'aquestes construccions es van aixecar en situació irregular i que actualment no s'hi poden obtenir noves llicències d'obres, construcció o activitat.
"La zona s'ha de desenvolupar. És una zona degradada, amb naus abandonades, i algun dia s'havia d'arreglar", explica l'advocat. Així, alguns dels propietaris, que són majoritaris en l'àmbit, van començar a plantejar el desenvolupament d'un nou barri per regularitzar les construccions existents i impulsar una transformació urbanística que també els permeti obtenir un rendiment econòmic dels terrenys.
Un dels objectius del planejament és regularitzar la situació de Campoamor. Segons Figueres, es planteja que aquesta zona passi a ser sòl urbà consolidat, de manera que els propietaris no haurien de fer les cessions de terrenys per a equipaments i zones verdes habituals en altres desenvolupaments. A canvi, haurien d'assumir el cost dels serveis que siguin necessaris i no tinguin. La voluntat és conservar tots els habitatges existents, tot i que el disseny definitiu podria afectar alguna construcció o parcel·la.
El projecte: en quina fase està?
La proposta presentada preveu 1.116 habitatges, dels quals 527 serien de protecció oficial, 54.700 metres quadrats de zones verdes, 21.700 metres quadrats d'equipaments i uns 23.000 metres quadrats destinats a usos terciaris, principalment oficines.
"Seria molt maco fer un parc central enorme, però qui ho paga?"
"Seria molt maco poder fer un Parc Central enorme, amb grans equipaments i només 200 habitatges de protecció oficial, però els milions d'euros que costaria, qui els paga? La manera de trobar l'equilibri és fer també habitatge lliure", argumenta Figueres. Segons l'assessor, la proposta busca combinar les necessitats urbanístiques i territorials amb la viabilitat econòmica del desenvolupament.
Actualment, s'està treballant en un avanç de planejament que ja s'ha presentat a l'Ajuntament de Cerdanyola i s'ha compartit amb el de Sant Cugat. El següent pas és tramitar l'avaluació ambiental i demanar informes a organismes com l'Agència Catalana de l'Aigua, Protecció Civil, Agricultura i Carreteres, entre d'altres. A partir d'aquestes valoracions, s'elaborarà una proposta més concreta per modificar el Pla General Metropolità (PGM), que concretarà els aspectes i característiques del futur barri. Segons Figueres, aquest nou document es podria començar a tramitar d'aquí a aproximadament un any.
El paper de Sant Cugat
En vermell, la zona de la Pelleria, enganxat a Sant Cugat FOTO: Google Maps
"Cerdanyola no pot ignorar que la gent que viurà o treballarà aquí farà vida a Sant Cugat i demanarà serveis a Sant Cugat", reconeix l'advocat. De fet, molts ciutadans desconeixen que aquest enclavament pertany administrativament a Cerdanyola. La seva proximitat a Sant Cugat fa preveure que la mobilitat i la demanda de serveis santcugatencs seran qüestions centrals.
Tot i això, l'Ajuntament de Cerdanyola és l'administració que haurà de tramitar i aprovar el planejament. El consistori, de moment, no ha volgut fer una valoració pública del projecte. Figueres considera que les dues administracions s'hauran de posar d'acord per definir el model de barri i resoldre qüestions com els accessos, les rotondes i el transport públic. L'advocat assenyala que la mobilitat serà un dels aspectes que requeriran més esforç durant el desenvolupament del projecte.
Una oportunitat per fer habitatge protegit a Sant Cugat
La participació de Sant Cugat no es limitarà a les conseqüències que pugui tenir el nou barri sobre els serveis municipals. Com que el consistori és propietari d'una part dels terrenys urbanitzables, el desenvolupament també podria obrir la porta a promoure habitatge protegit destinat a la ciutadania santcugatenca.
Figueres apunta que l'Ajuntament podria obtenir habitatges o sòl en el marc del desenvolupament urbanístic i decidir-ne el destí d'acord amb les condicions que s'estableixin. Ara bé, aquesta possibilitat també comportaria assumir els costos que li corresponguessin com a propietari, inclosa la promoció i construcció dels habitatges.
El futur barri, per tant, no només planteja un repte urbanístic per a Cerdanyola, sinó també una oportunitat i una font de preocupació per a Sant Cugat. La coordinació entre tots dos municipis serà clau per definir com es desplegarà el projecte i com es repartiran les responsabilitats i els costos.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.