Història i patrimoni a Sant Cugat
La Casa Lluch de Sant Cugat: el tresor modernista amagat a l'Arrabassada
Construïda el 1906, la Casa Lluch és una de les joies del modernisme santcugatenc i va esdevenir també el centre de producció dels perfums Vasconcel
A la corba de la carretera de l'Arrabassada, just després de sortir de Sant Cugat en direcció Barcelona i a tocar de Can Bell, s'alça un dels grans tresors modernistes de la ciutat: la Casa Lluch, també coneguda com a casa Vasconcel. Malgrat ser propietat privada, la seva silueta destaca entre la vegetació i encara avui sorprèn els qui s'aturen a observar-ne el dors del camí forestal.
Construïda l'any 1906 i obra de l'arquitecte Eduard Maria Balcells, la Casa Lluch és considerada una de les peces més rellevants del modernisme santcugatenc, juntament amb la Casa Armet. L'edifici, encarregat inicialment pel burgès Gabriel Lluch com a residència d'estiueig, combina l'ús de maó, estuc i ceràmica blava en una composició que l'historiador Domènec Miquel va definir com un "castell encobert", amb influències gòtiques i una gran força volumètrica.
Il·lustració de la Casa Lluch
Un modernisme singular a Collserola
El conjunt arquitectònic destaca per elements com els arcs polilobulats, les baranes de ferro forjat, la ceràmica blanca i blava i una xemeneia ornamentada. L'ús de materials populars com la ceràmica, poc habitual en aquell moment, dona a la casa una identitat pròpia dins del modernisme català.
Tot i que avui queda amagada darrere de vegetació i reixes, encara es pot observar part de la seva estructura des del conegut "Camí de la casa Vasconcel", un sender que s'endinsa al bosc i permet veure el que queda del seu espectacular dors.
De residència burgesa a laboratori de perfums
La història de la Casa Lluch canvia radicalment quan, pocs anys després de la seva construcció, passa a mans de l'escultor francès Robert Chaveaux Davin de Vasconcel. A partir de 1916, l'edifici es converteix no només en residència, sinó també en laboratori de la prestigiosa marca cosmètica Vasconcel.
Aquest canvi vincula la casa a una història internacional que comença a París el 1901, quan Mary Elizabeth Dabin funda la marca de perfums Vasconcel. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial la família es veu obligada a fugir de França i, després d'un periple per Anglaterra i Sant Sebastià, acaba establint-se a Barcelona i posteriorment a Sant Cugat.
La Casa Lluch es va convertir en el laboratori dels pèrfums Vasconcel. FOTO: Arxiu TOT Sant Cugat
Les treballadores de Sant Cugat i la vida a la fàbrica
Durant anys, desenes de dones de Sant Cugat van treballar a la Casa Lluch elaborant perfums, empaquetant productes i participant en la producció del laboratori. Moltes pujaven a peu des del centre del poble fins a l'Arrabassada, sovint trobant-se a l'ermita de Sant Crist de Llaceres abans d'iniciar la jornada.
El dia a dia era intens i artesanal: rentar ampolles amb sosa, preparar emulsions i treballar amb els mateixos fogons on després s'escalfava el menjar. També hi havia espai per a la vida agrícola, ja que la finca disposava de vinyes i s'hi feia la verema amb la participació de les treballadores.
Treballadores de la Casa Lluch. FOTO: Arxiu del TOT Sant Cugat
Testimonis com el de Maria Márquez recorden la duresa del treball, però també la importància social d’aquella experiència, que va marcar generacions de famílies santcugatenques.
Expansió internacional i decadència
Amb el temps, Vasconcel es va convertir en una marca de referència en el sector de la cosmètica, amb expansió a Madrid i una forta presència en cercles burgesos. Però la Guerra Civil, la modernització del sector i l'arribada de competidors internacionals van debilitar progressivament l'empresa.
Tot i innovacions com cremes de bava de càrgol o l'ús de gelea reial, la manca d'inversió i els canvis familiars van acabar provocant la seva decadència.
Un llegat entre la història i el bosc
Avui la Casa Lluch continua sent una propietat privada, amagada entre la vegetació de Collserola. Però el seu valor patrimonial i històric la converteix en una de les joies més desconegudes del modernisme santcugatenc. Un edifici que no només parla d'arquitectura, sinó també d'indústria, de treball femení, d'emprenedoria i d'una història que, durant dècades, va tenir a Sant Cugat com epicentre inesperat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.