40 anys d’art contemporani a Sant Cugat

A la Sala Maristany podem veure fins finals de juliol la XX Biennal d’Art Contemporani Català. La primera edició vam fer-la l’any 1977 dins dels actes del Congrés de Cultura Catalana. Des d’aleshores, ha sigut un aparador per donar a conèixer la ciutat de Sant Cugat a la resta del país, tot constituint una plataforma de difusió de l’art emergent. Al llarg d’aquests quaranta anys, hem donat un primer impuls a artistes que avui tenen un reconegut prestigi en l’àmbit nacional i internacional, com són Tom Carr, Pep Agut, Xavier Grau, Ignasi Aballi, Susana Solano, Perejaume..., entre altres.

Com a iniciativa privada que ha comptat amb la col·laboració de diferents administracions, hem volgut potenciar Sant Cugat al llarg dels anys com a centre d’art contemporani. Per la Biennal han passat destacades personalitats que han format part dels diferents jurats que han contribuït a donar el prestigi a la mostra.  En aquesta vintena edició, el jurat estarà format per: Josep Canals, galerista i director de la Biennal; Aida Marin, historiadora d’art Joana Llauradó, comissària independent; Albert Mercadé, director de la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet i la doctora Mar Redondo, vicedegana de Cultura de la Facultat de Belles Arts de la UB.

Mitjançant una convocatòria, s’hi van presentar 61 artistes, i el jurat en va seleccionar set. Són: Lluc Baños (Barcelona); Gara Basilio (Hospitalet de Llobregat); Clara Cortés (Vic); Dani Gasol (Tarragona-Barcelona); Iván Morales (Girona-Barcelona); Àlex Palacín (Barcelona), i Xavier Pretel (Barcelona-Argentona).

En el catàleg oficial, el jurat diu: “... Fa dos anys, tots els membres del jurat que vam formar part de la XIX Biennal Art Contemporani Català, vam estar d’acord de titllar aquell esdeveniment, pel context crític en el qual es va dur a terme, com una biennal de resistència. El titular que proposem pel certamen d’aquest any té un to més constructiu: estem, sens dubte, davant de la biennal de la represa.

Represa pel nombre d’artistes que s’hi han presentat, refermant-se la biennal com un dels principals certàmens artístics del país. I represa, finalment, per l’esperit que regna en les obres presentades: de clara factura constructiva, objectual, amb una expressa voluntat per part dels artistes de reapropiar-se i apoderar-se de l’espai físic circumdant...”. La Biennal ha evolucionat i s’ha adaptat a les noves tecnologies, de tal manera que tota la seva organització i coordinació s’està fent a través de les xarxes socials.