Joan Alsina, empresari

Opinió

A vostè li caldria aprimar-se

A l’Adrià li anaven bé les coses. Tenia força feina. Li pagaven molts diners sense gaire esforç. De fet, no sabia ben bé per què n’hi pagaven tants de diners, doncs la feina que feia no era difícil ni calia gaire qualificació per fer-la. Guanyava tants diners que estava començant a malgastar-los. Descansava massa. Menjava massa. Dedicava massa recursos a qüestions poc importants, però que li omplien l’orgull. Tenia cases, cotxes, xofer, vaixell. Anava de vacances a llocs paradisíacs i llunyans. Visitava els millors restaurants d’arreu per dinar, i per sopar, i per esmorzar (esmorzars de forquilla, n’hi deien). Va perdre la forma física i va començar a engreixar-se. Cada cop estava més gras. Però això no el preocupava. -"Vivia bé", pensava.

Un bon dia, va començar a trobar-se malament, i va anar al metge per tal que li fes un reconeixement complert. El problema era el greix, que provocava augments de colesterol que, juntament amb la manca d’exercici, amenaçava amb degenerar en problemes cardiovasculars. “Doni’m alguna pastilla doctor, per tal de trobar-me millor”. I el doctor li va receptar una medicina. El problema era que costava molts diners. “Però això no és un problema, doctor. Jo en tinc molts de diners”. I seguia menjant i engreixant-se. I seguia prenent pastilles.

De sobte, les pastilles ja no feien efecte. Estava massa gras. El doctor estava preocupat. L’Adrià podia tenir un infart en qualsevol moment i podia morir. I les pastilles no l’ajudarien més. A la següent visita, el doctor va dir-li a l’Adrià: “Adrià, a vostè li caldria aprimar-se, doncs les pastilles ja no poden ajudar-lo”. En aquell moment, l’Adrià se’n va adonar que s’enfrontava a un dilema vital: aprimar-se o morir. La bombolla immobiliària va tenir un efecte molt directe i pervers a l’Administració Pública. La va fer engreixar. Greix en forma de funcionaris poc necessaris. Greix en forma de càrrecs polítics, d’assessors, d’amics, de peatges de partit,...

Avui estem vivint moments difícils. Els governs retallen serveis de primera necessitat (educació, sanitat), incrementen els impostos a uns ciutadans que ja tenen les butxaques massa buides, però no aprimen una Administració que està massa grassa. Les pastilles en forma de més ingressos ja no poden funcionar. Comencem a córrer perill. Caldrà seguir el consell del metge de l’Adrià. Senyors i senyores polítics. Cal fer aprimar l’Administració Pública. Cal fer-la aprimar molt. És fonamental i és urgent. A tots els nivells. Si no, podríem caure malalts. I no hi haurà pastilles per curar-nos. Potser l’Ajuntament de Sant Cugat podria, un cop més, donar exemple de bona gestió en aquest sentit, i actuar de forma decidida en aquesta direcció.

Senyora Administració, a vostè li caldria aprimar-se.

Segueix @joanalsinaj a twitter