Adéu a 'Los Maños' i a molt més
Camino pel passeig de Rubí de Valldoreix, el soroll de maquinària pesada destorba els meus pensaments molt allunyats d'aquí
No era l'única botiga de queviures que havia tingut el passeig de Rubí, durant molts anys va compartir activitat amb el Colmado Montserrat.
L'edifici va ser primer la botiga i estanc del Sr. Miguel Maronda, cap de Falange a Sant Cugat, més tard passà a ser el Colmado Los Maños, regentat per la Sra. Feli i el Sr. Emilio "el maño". Aquest matrimoni va ser el que li va posar el nom a la botiga. Finalment, com a Autoservicio Los Maños ha estat a càrrec de la família Lafuente. Al capdavant els germans Rosa i David, però també formaven part de la botiga els seus pares, Antonio i Ascensión i l'Ángel, marit de la Rosa, i els seus fills Jesús, Sergio i Elena, tota la família. En total més de seixanta anys d'història del comerç valldoreixenc.
Els Maños era també un topònim popular, que encara perdura i que segurament ho farà durant alguns anys, que assenyalava aquell revolt del passeig de Rubí on coincidien diversos comerços i on hi ha una parada de l'autobús. De fet sota aquest aixopluc de "Los Maños" hi havia la botiga de la família Lafuente, una carnisseria regentada per la Carmen de la família Sebastià, que passà més tard a ser una carnisseria Tubau, la peixateria Rosita i la perruqueria Marver. Aquestes dues darreres encara continuen amb l'activitat.
També hi havia dos petits habitatges, un que havia estat habitat pel Manolo, un conegut paleta, i l'altre pel matrimoni del José i la Juana amb els seus fills. El José havia estat membre de la brigada municipal de l'ELM de Valldoreix, i més tard es dedicava a arranjar jardins, la seva furgoneta aparcada davant casa seva formava part del paisatge del lloc.
Los Maños ha estat una botiga de referència per als valldoreixencs i també per als mira-solencs. Durant molts anys i fins al començament de la davallada podies veure com, generalment les mestresses, anaven caminant amb certa lleugeresa pel passeig de Rubí, el passeig Mariscota, el carrer Àvila, el carrer Saragossa o la rambla del Jardí amb la seva cistella o el seu carret camí dels Maños. Allà coincidien la Maria, la Cèlia, la Reme, la Juanita, la Isabel, la... que mentre compraven es posaven al dia de la vida valldoreixenca. Un cop feta la compra, ja amb els cistells i carrets carregats de fruites, verdures, carn, peix, embotits al tall embolicats en paper de xarcuteria, begudes, pa..., i altres queviures, tornaven cap a casa per tal de preparar el dinar, això sí, la tornada necessitava diverses aturades.
Quan Valldoreix encara era un lloc d'estiueig i la població es multiplicava, anar a comprar a Los Maños era anar a fer una bona part del matí. La botiga comptava durant els estius amb algunes empleades que reforçaven la família. Havies de fer cues per a tot, una cua per a la xarcuteria i carnisseria, una cua per a les fruites i verdures i una altra per pagar. De fet, moltes mestresses planificaven l'estratègia per anar més ràpides, es portaven una filla o fill, que mentre ella comprava a la xarcuteria, el nen o la nena feia cua a les fruites i quan arribava la mare el nen tenia un nou destí, agafar tanda a la cua de pagar. Era tanta la confluència de gent per a comprar a Los Maños que els cotxes, les motos i les bicis ocupaven tota la zona, complicant a vegades el trànsit, especialment el de l'autobús. Durant uns anys, un solar situat enfront va servir d'aparcament improvisat.
Los Maños ha estat quelcom més que una botiga de queviures, per les revetlles podies comprar les coques i els petards, per Reis el tortell, també trobaves la bombona de butà o els gelats per al diumenge, les calcomanies amb què els infants es decoraven els cossos, algunes joguines o qualsevol cosa d'última hora. També funcionava com a oficina d'informació dels cotxes perduts que no sabien com arribar al seu destí o dels estiuejants que necessitaven un lampista, un paleta, un manyà o un profe per a classes particulars.
El tancament i enderrocament de Los Maños esborra moltes històries de la vida quotidiana i comercial de Valldoreix, de la història viva. Va patir un atracament pistola en mà, amb tret inclòs, han estat clients habituals de la botiga ministres, actors i actrius, escriptors, homes de negoci... i mestresses. Moltes d'aquestes mestresses són ara persones grans que amb la desaparició de Los Maños han vist alterada la seva quotidianitat i senten que els hi manca quelcom que formava part de les seves vides.
El tancament de Los Maños amplia la nòmina de comerços valldoreixencs que han tancat les seves portes al llarg dels anys: el Forn i botiga de queviures Bort, la Casa Mellado i la botiga del Ginés i la Maria al carrer Ramon Escayola, el Colmado Montserrat, el Colmado Magdalena, el Colmado de la Sra. Maria Rosell, la Peixateria Nitus, les diverses botigues, carnisseries, peixateries, etc. que han format part del conjunt del Mas Roig, el Colmado Totosaus, La carnisseria Sebastià i tantes d'altres que ja formen part de la història del comerç valldoreixenc i que no podem oblidar.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook