Adéu al centre
Va ser un mes de juny de 1986, quan es va inaugurar el Centre Educatiu L’Aura. Amb al traspàs de competències el nou Departament de Justícia de la Generalitat va endegar una política de millores en el camp de la Protecció de Menors
Els nois i noies del centre anaven a les escoles del poble, estaven presents a les entitats culturals i esportives i no era gens difícil trobar-los pel poble amb els seus amics.
Si algú s’apropa a les escoles o a les entitats coneixerà de primera mà el esforç, l’entrega i la dedicació dels educadors per aconseguir que s’integressin en el seu entorn, que visquessin una vida sense estigmes, sense diferències per la seva situació personal. Moltes famílies de la ciutat poden explicar les seves vivències amb nois i noies de L’Aura, amics dels seus fills, companys d’escola o de club esportiu i que els hi han resultat tremendament enriquidores.
Doncs bé, això s’acabat. És cert que L’Aura és un centre gran, allunyat del poble i molt car de sostenir. La ratio cost/menor és la més alta de tots els centres de la Generalitat, però ho ha estat sent durant més de vint anys. Estem en temps de retallades i aquesta n’és una més. No em valen els altres arguments. Si ja el 1988 es va presentar un projecte per dividir el centre en la línia del que diuen ara, perquè es va ampliar el 1990? Perquè si fa més de deu anys que es parla de centres petits no s’ha fet fins ara?
Però, el que és més important, perquè s’ha fet tan malament? Si com sembla ser, i tinc fonts ben informades que així o confirmen, la decisió del tancament es va prendre a primers d’aquest any, perquè a finals de juny encara es nega la realitat? Perquè no s’informa als educadors i sobretot als menors, que se n’assabenten a mitjan juliol que ja no aniran a les escoles de sempre i que els traslladaran a escoles de Barcelona a primers de setembre, sense poder preparar el canvi, sense poder acomiadar-se dels seus companys, de les seves escoles?
Els nois i noies no són una mercaderia que es pot traslladar de magatzem sense més. Son persones amb les seves històries, amb els seus sentiments i que mereixen un respecte. Quina confiança poden mantenir en uns educadors que fins fa quinze dies els hi deien que no era veritat, que no es tancava el centre? De sempre, la relació educador-nen ha estat cabdal per aconseguir que els menors recuperessin la confiança en els adults. Quina autoritat moral tindran els educadors que siguin traslladats als mateixos centres que els menors? Tornaran els menors ha confiar en ells?
En aquest treball l’única eina que tenen els educadors és la confiança dels nens. Perduda aquesta, poca cosa podran fer per treballar amb ells. Adéu al centre, és veritat, però també adéu a moltes altres coses i esperem que els nois i noies de L’Aura puguin superar un nou abandonament del que estimaven un cop més.
Més informació