Afonia i disfonia infantil: què són i com reconduir-les?
El teu fill es queda sense veu normalment? Té tendència a fer carraspeig? Beu poca aigua? Crida amb freqüència? Té una veu greu i ronca? Té mal al parlar? Té fatiga vocal?
Pels nens, la veu és una forma d’expressió comunicativa i emocional i sovint en fan un ús incorrecte. Els nens sovint criden i parlen en excés, tant en l’àmbit escolar com familiar.
A part de l’abús vocal que fan la majoria dels infants, existeixen altres factors que afavoreixen l’aparició d’un problema en la veu com son les afeccions respiratòries, els antecedents familiars, l’estat emocional i el perfil psicològic del nen.
Les afonies i les disfonies infantils, apareixen com a conseqüència d’un sobreesforç vocal. L’afonia infantil la definim com la pèrdua total de la veu, en canvi, la disfonia infantil és la pèrdua parcial de la veu, és l’alteració d’algun dels paràmetres acústics (to, timbre o intensitat). És molt freqüent en infants d’entre 4 i 12 anys i afecta aproximadament a un 50% de la població escolar. Ambdues limiten la comunicació i la qualitat de vida relacionada amb la veu, impedint als nens una bona relació amb les persones del seu voltant.
Què podem fer els pares per prevenir les disfonies infantils?
La disfonia infantil és el resultat de la relació comunicativa que té el nen amb el seu entorn. El tipus de veu que el nen vegi que és eficaç i útil, serà el que fixarà com a comportament vocal habitual.
Per aquest motiu, cal modificar el ritme de vida de l’infant i procurar horaris de descans per a tota la família. És de gran importància aprendre a comunicar-se bé, en un ambient agradable, amable i respectuós, on cadascú tingui un paper natural.