Agost, època de llamps

Encara que sembli mentida, com en moltes coses, encara no sabem el perquè exacte del funcionament de molts processos

24.08.2012 04.00 h.

Potser alguna vegada us heu preguntat d’on surten els llamps. Avui potser us marejaré una mica, però intentaré no ser farragós. El perquè s’electrifica d’una determinada manera un núvol, avui en dia, encara no és clar. Hi ha tres teories. Una, la teoria de la convecció que ens diu que els forts corrents ascendents quan la calor és forta transporten càrregues positives cap amunt del núvol. Els descendents del contorn del núvol en fan baixar de negatives a la part inferior. Tenim llavors un dipol, favorable a les descàrregues.

Tenim també la teoria de la precipitació. Les partícules de precipitació polaritzades xoquen i això facilita la transferència de càrrega elèctrica. Les gotes d’aigua descendents col·lisionen i es carreguen negativament, mentre que els cristalls de gel ascendeixen i es carreguen positivament.

Finalment també està formulada la teoria no inductiva. La col·lisió de partícules també és fonamental, però aquí la polaritat (si és negativa o positiva) de la càrrega transmesa depèn de la temperatura ambient. Així s’explica el model de núvol tripolar, on hi ha càrregues positives en les parts inferiors del núvol. A més de 6 o 7 quilòmetres, amb valors per sota dels 10 graus negatius, les partícules de gel es carreguen negativament, en zones del núvol de menor alçada les partícules es carreguen positivament.

Les diferents teories s’apliquen en funció de les àrees del planeta, ja que no és el mateix, pel que fa a temperatures verticals les zones polars que les àrees equatorials. Perdoneu avui el to una mica més dens, però no és un aspecte fàcil d’explicar ni d’entendre.