Amigo Javier

És com si la realitat més crua de la vida ens fes aterrar de cop després de dies en què pensaments i paisatges quotidians s’allunyen temporalment. L’amic Javier no ha pogut vèncer la malaltia, en molt poc temps s’ha anat apagant físicament, tot i que mantenia aquell somriure de nen gran una mica trapella, un reflex del seu gran i noble cor. Quan t’apreciava, ho notaves de veritat.

En Javier de l’Organ va ser un dels primers clients del TOT i, amb els anys, vam anar teixint complicitats. Professional reconegut per tot el sector, vull destacar-ne la vessant humana: afable, generós, amb una visió romàntica de la vida, fidel a l’amistat i als seus valors, sempre disposat a escoltar i a compartir les idees dels altres. Encara que no fos la seva, li agradava que li diguessis la teva opinió davant de qualsevol dubte.

Vam dinar plegats el mes de juliol, ell ja en la recta final de la malaltia, i va ser una lliçó de sensibilitat i d’enteresa.Vam parlar de tot i ell em deia que se n’anava, i ho feia amb un somriure transmetent pau i amb la recança que encara era molt jove amb moltes coses per fer, però també em deia com se’n sentia, de feliç, de tenir els tres fills i la seva gran companya, la Sisa, ben a prop. Que volien estar junts, esprement totes les engrunes de vida.

Em va parlar de l’amic Jaume Tubau, que va marxar també molt jove un setembre de fa onze anys i ens vam abraçar molt fort presagiant que potser seria el comiat definitiu. En Javier, com en Jaume i tants Javiers i Jaumes que hem tingut el privilegi de trobar-nos en el camí, ens han deixat com a regal una gran lliçó de vida. ¡Hasta siempre, amigo Javier!