Anar-hi, anar-hi i anar-hi

És un d’aquells lemes que sempre m’ha agradat. Reflecteix la tossuderia alegre de treballar amb objectius a llarg termini. Les forces transformadores, com vol ser la nostra, hem fet de la paciència i la mirada llarga una virtut. Hi anàvem quan l’independentisme era una proposta no marginal però sí molt marginalitzada. Quan la denúncia de la repressió i les estructures de l’estat era de tot menys popular. Tampoc ens arronsa tenir una alternativa econòmica a un capitalisme tant hegemònic com depredador i cada cop som més els que pensem que no només una altra manera d’organitzar-se és justa i possible sinó necessària.

Anar-hi i anar-hi és una manera de dir, trobaràs obstacles, però la única lluita que es perd és la que s’abandona. Prendràs decisions difícils però si tens clar l’objectiu no perdràs el rumb. Vol dir t’equivocaràs, i a vegades perdràs, però el compromís passa per no rendir-se, no abaixar el cap. No amagar-se.

A partir del 26 de maig, una aritmètica configurada amb 18.000 vots ens permet, en base a acords programàtics i amb dos partits més, a més, ser-hi. Amb veu, amb fer, amb mil idees i projectes que volem dur de la mà de l’ajuntament. Mirada llarga, acció local.

No podem fer més que anar-hi, per tal que tots aquells que estimem aquesta ciutat aconseguim que sigui de tots i no d’uns quants. El somni és immens.

S’obre una etapa que ens il.lusiona, plena de reptes i responsabilitats, d’obstacles i d’enteses de contradiccions que no pretenem dissimular i de certeses que voldrem materialitzar; transparència, habitatge, joventut, polítiques socials, mobilitat, serveis públics, participació. S’obre una nova manera de fer a la ciutat amb humilitat però amb pas ferm. Celebrem-ho. Anem-hi.