Un any sense la Montserrat Obiols
'El vessant laboral i familiar no li va fer negligir el seu activisme, en aquest cas polític, i el 1989 va esdevenir la primera dona candidata a l'alcaldia de la ciutat'
Des d'aquí, el nostre agraïment a tantes i tantes persones que encara avui, un any després del traspàs de la Montserrat (tal com l'anomenen la majoria d'amics), se'ns acosten i ens en parlen amb simpatia i complicitat. Sovint ens quedem amb l'última imatge que tenim d'una persona. Amb tot, si aprenem alguna cosa de la mort d'una mare, és que era molt més del que ens pensàvem.
Molta gent s'ha sorprès en saber que la mare no era de Sant Cugat, sinó que va néixer a Terrassa el 1939; no va ser fins al 1971 quan va venir a residir a Sant Cugat, on es va casar i va tenir tres fills. Els veïns del poble la relacionen amb l'ensenyament d'idiomes, però primer va ser diplomada com a ATS a Terrassa, el 1959. Més endavant, els idiomes van ocupar el seu interès, i es va diplomar en Filologia Francesa per la Universitat de Dijon el 1971 (on va conèixer el pare), i en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona el 1973.
Al mateix temps, a Terrassa, i durant cinc anys, va exercir de mestra parvulista a l'escola Nostra Senyora del Carme, i de professora de Secundària a l'escola La Roda. Un altre vessant de la mare era l'activisme. Hem rebut molt de suport del moviment escolta, que agraïm, i és que la Montserrat, el 1966, va ser nomenada Comissària Internacional de les Guies Sant Jordi, i representant catalana a les Trobades dels Joves Europeus, al costat de noms com Montserrat Galí, Rosa M. Carrasco i Jordi Porta. Fins al final dels seus dies, parlava d'aquestes activitats amb enorme satisfacció.
Durant l'última dècada de la dictadura va intensificar el seu vessant d'activista cultural: al llarg dels seus viatges per Europa, va importar i traduir cançons, així com danses, a la llengua catalana; va esdevenir pionera i innovadora en l'ensenyament de llengua catalana per a no catalans; va ser fundadora, entre d'altres, de l'associació Amics de Sant Cugat el 1980; directora de la revista El Crit durant la dècada dels anys vuitanta; col·laboradora habitual del Club Rotary Sant Cugat; membre actiu d'Atena, d'Universitat de la Pau, de la Fundació Sant Cugat i d'Òmnium Cultural.
El 1973, juntament amb Alphonsus van Campen, va fundar el Centre d'Estudi de Llengües, primera escola d'idiomes de Sant Cugat, que més endavant passaria a anomenar-se Sprint Idiomes i que avui és, encara, l'escola d'idiomes amb més alumnes i de més antiguitat del municipi, per la que han passat milers de santcugatencs.
El vessant laboral i familiar no li va fer negligir el seu activisme, en aquest cas polític, i el 1989 va esdevenir la primera dona candidata a l'alcaldia de la ciutat, per Esquerra Republicana de Catalunya. Molts veïns i amics recorden la Montserrat que seia sempre al mateix banc de la rambla de Celler, però, a través dels bons records que tothom ha compartit amb nosaltres, a poc a poc hem anat omplint les peces d'una imatge que s'ha anat fent més rica i més complexa. A tots i totes, moltes gràcies per tenir-la en el vostre record.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.