Apagada al Monestir
'Nosaltres vam deixar l'església oberta i vam poder reviure l'experiència que durant molts segles es feia quan l'única llum que hi havia era la que entrava pels vitralls'
Aquest dilluns tots vam patir la gran apagada i el Monestir es va quedar a les fosques. En aquests moments difícils sempre va bé el consell de santa Teresa de Jesús: "hacer de la necesidad virtud". I així va ser. Nosaltres vam deixar l'església oberta i vam poder reviure l'experiència que durant molts segles es feia quan l'única llum que hi havia era la que entrava pels vitralls i la de les llànties que estaven enceses.
Quan la vista se t'acostumava a la penombra vivies un recolliment especial. Molta gent em preguntava si faríem la Missa de les 20:00 h. La resposta va ser positiva: "farem la Missa i l'Adoració". La meva preocupació era com fer que aquella Eucaristia tingués una vivència especial. Així que vam posar els altaveus amb bateria del Via Crucis, un altar més petit arran de les escales, alguns ciris encesos i, per Bluetooth, l'Spotify amb cançons de Missa.
Va ser una celebració tan viscuda! Teníem la porta de l'entrada oberta i, des de dins de l'església, veies com a fora s'anava fent de nit, fins que la foscor de fora es fonia amb la foscor de dins on només brillava l'altar. Durant la Missa vam pregar per tots els afectats per aquest tall de llum, un fet que esperem que no es torni a repetir.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.