L’Aqüeducte de Can Vernet

El mal anomenat "Pont de Can Vernet" no és un pont. És un dels escassos aqüeductes gòtics que resten dempeus a Catalunya en bon estat de conservació. Data del segle XV amb tres arcades de mig punt, bastides amb carreus ben escairats. La Generalitat de Catalunya el va declarar (1979) Bé d'Interès Nacional, la màxima qualificació prevista, només compartida a Sant Cugat amb el conjunt del Monestir i el Castell de Canals. L'aqüeducte portava l'aigua des de la mina de la masia de Can Volpelleres, creuava el torrent del mateix nom, seguia pel carrer de la Mina i la Plaça Pep Ventura, fins arribar al Monestir. La masia –prop d'on ara hi ha el CAR- va ser llastimosament enderrocada els anys 70, mentre que l'aqüeducte va romandre actiu fins als voltants de la primera meitat del segle passat.

La reivindicació per retornar l'aqüeducte al seu aspecte original vam iniciar-la l'any 1998, en el si de la Comissió de Cultura de l'ajuntament, ara dita Taula de Patrimoni. Mitjançant les actes de reunió, tinc constància de les moltes vegades, fins èpoques ben recents, que hem insistit per la plena recuperació del monument. La resposta de l'ajuntament ha estat invariable: el silenci i, com a molt, "ho parlarem amb l'arquitecte municipal".

La fita màxima aconseguida va ser quan vam atansar-nos-hi amb una delegació de l'ajuntament encapçalada pel tinent d'alcalde Joan Recasens. Aleshores es va constatar que la vegetació impedia copsar la bellesa dels arcs gòtics mig amagats per canyes, bardisses i heures. A més, es va remarcar la lletjor de l'entramat de ferramentes feta per transformar l'aqüeducte en una via de pas. D'aquella visita va sorgir el propòsit de restituir el monument, alliberant-lo de l'estructura metàl·lica que suporta tot bastint un nou pas de vianants a curta distància. Aquest suggeriment també va ser proposat amb motiu de la revisió del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat (1999-2008).

Han passat més de vint anys... i encara ho seguim esperant.