Ara, Sant Cugat

Renoi, quins mesos més moguts aquests que estem que ja parlem de les properes consultes electorals. Això és bo, ja que el món polític està inquiet i la societat civil agafa noves forces, mostrant que tot és possible. Sense cap mena de dubtes, estem en un dels moments apassionants.

Caminem cap a un món global, però amb accents humanístics que prenen més importància, si més no, alguns així ho volem creure. En aquest context, ens trobem amb un Sant Cugat que creix contínuament i que té una intensa vida social, en què el món polític n'ha de ser conscient. 

Pel món de la cultura, ja que les nostres entitats, empreses culturals, galeries d’art, Ajuntament i els intel·lectuals del nostre poble, han esmerçat tots els seus esforços en activar i provocar la societat amb mil i una propostes literàries, de teatre, poesia, exposicions... tot plegat ha enriquit la societat i a poc a poc ens projecta com ciutat cultural.

Aquest és un mèrit que cal destacar, doncs no tots han estat protagonistes de fer una ciutat humanística, que entenguin que també a través de l’art es fa avançar una societat. Així, cal recordar l’article 27 de la “Declaració universal dels Drets Humans” : Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, disfrutar de les arts i  participar en el progrés científic i en els beneficis que de ell en resultin.

Generalment som optimistes per aquests nous temps tot veient que ara com ara, comptem amb una ferma societat civil, capaç de plantar cara a les errades. Els ciutadans es posen novament en marxa i atien les brases de la seva pròpia superació com a éssers humans.