Atletes: la pista ja és vostra
Quan va nèixer el meu fill Marc (ara té 5 anys) és quan se’n va començar a parlar. L’aleshores secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Rafel Niubó, va anunciar que la pista d’atletisme no es construiria. Almenys, va ser clar i no va donar llargues, com després sí ho va fer Anna Pruna. Quan els mitjans locals li preguntàvem sobre l’estat del projecte de la pista, cada vegada ens deia el mateix: Aquest any, aquest any! Però mai era així…
La ciutat ha de saber que ha estat un procés complexe, amb molts entrabancs. La pista hauria pogut acabar sent de sis carrers… (sense comentaris). I en aquest apartat vull destacar l’actitud de la secció d’atletisme, que durant aquesta situació s’ha mantingut al marge, sense fer soroll. Ha parlat a la pista, en els Campionats de Catalunya i d’Espanya, amb excel·lents resultats que, en els últims anys, l’han situat com un dels millors clubs catalans en categories de base.
Sóc conscient dels molts articles d’opinió que he escrit en els últims anys de la pista d’atletisme. Però crec que la secció d’atletisme s’ho mereix, pel seu extaordinari projecte esportiu (que cada any dóna moltíssims èxits) i per dues persones que s’ho han treballat de valent: l’Oswaldo Romero, un apassionat de l’esport local, i Manel González, l’arquitecte d’un projecte molt interessant.
Aquesta pista me la sento una mica meva. Són cinc anys escrivint i opinant sobre aquest projecte. És per això que em moro de ganes de còrrer per la pista. Malauradament, ara no puc fer-ho perquè una lesió al genoll m’obliga a passar per quiròfen. Però d’aquí a sis o set mesos, quan hagi acabat el procés de recuperació, que ningú ho dubti… Aniré a còrrer i a compartir amb els atletes de la secció una sessió d’entrenament.
Finalment voldria adreçar un missatge als atletes, als protagonistes de la pista: Gaudiu-la, trepitjeu-la, salteu-la, doneu-la a conèixer-la, feu-vos-la vostra. Estimeu-la amb orgull. Us la mereixeu!
Més informació