Aturades

En el primer tram de la temporada, els Castellers de Sant Cugat han viscut un parell d'experiències en què l'actuació s'ha vist aturada per causes sanitàries. El primer cas va ser a Terrassa, en una diada que va començar quasi una hora més tard del previst perquè el dispositiu sanitari no s'havia desplaçat a temps a la plaça i una actuació castellera no pot començar sense l'equip mèdic present. L'altre va ser a la Festa Major de Sant Cugat, quan l'actuació es va aturar durant més d'una hora després que els Gausacs caiguessin d'un 3 de 8 carregat.

Queda clar que el rigor i la prudència han de prevaldre per sobre de qualsevol gosadia, i més encara quan s'està practicant una activitat de risc. Però un excés de zel pot fer que l'activitat sencera, incloent-hi participants i públic, es vegi altament perjudicada. Recordo que fa un temps les caigudes es tractaven amb igual rigor i seriositat des del punt de vista sanitari, però això no feia que l'actuació castellera es veiés tan seriosament danyada en la seva evolució.

No sé si és perquè, tot i que els castells cauen menys, quan cauen, les persones es fan més mal o bé és per una exigència més alta en el protocol sanitari, o bé simplement les persones al capdavant del dispositiu sanitari no saben prou de castells per avaluar sense excés de zel les possibles contusions i lesions. O potser és un aiguabarreig de tot plegat. Però el que és cert és que d'un temps ençà una caiguda d'un castell comporta unes aturades i un temps d'espera que no fa gaires temporades no era tan llarg, ni de bon tros.

Potser ens hem de conformar amb el que hi ha; o potser es pot fer alguna cosa per millorar-ho.

Gausacs, amunt!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.