Avançar-nos

Ara que comença el bon temps, tornem a recordar-nos de la necessitat de fer espais i refugis climàtics a diferents barris de la ciutat, especialment a aquests que són més poblats i amb col·lectius més vulnerables. Un dels aspectes més importants de les infraestructures públiques és la seva capacitat d'adaptar-se i a Sant Cugat, fa moltes dècades que no invertim, sense idear un pla estratègic per a reduir l'impacte del canvi climàtic.

Al barri monestir Sant Francesc, on hi ha un nucli de població més densificat i on els edificis són molts de la dècada dels seixanta, no disposem de serveis que puguin pal·liar aquests efectes; sense piscines públiques, sense illes climàtiques, sense fonts d'aigua on la canalla pugui refrescar-se i sense un plantejament de pèrgoles o cobertes verdes, estem condemnats a refugiar-nos a les nostres cases, algunes d'elles sense un condicionament apropiat. Com dic moltes vegades, ens oblidem que a Sant Cugat hi ha gent que no disposa de recursos o viu de pensions mínimes.

L'estudi d'aquests aspectes com la mitjana d'edat i la densificació de la població, hauria de ser una prioritat. El que no té cap sentit és que es facin piscines públiques i obertes a barris residencials amb cases que ja disposen d'aquestes, i que al centre de la ciutat obliguis als veïns, molts d'ells amb mobilitat reduïda, a fer una peregrinació creuant el desert que suposa els voltants del monestir.

Si us plau, pensem més i actuem amb criteris que es fonamentin en el sentit comú.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.