B-40

A política passa com al futbol, és més fàcil defensar-se que proposar, destruir que construir. Un exemple d'això és el projecte de la B-40. Podríem trobar d'altres. La B-40 és una infraestructura pensada el 1965 de la qual s'han executat 7 km d'un total de 52. Tot normal, es tracta d'una inversió estatal. L'obra és un exemple de divisió social i política, de discrepàncies creuades.

Negar la necessitat d'aquesta infraestructura és desconèixer la realitat dels milers de vallencs que patim la saturació de l'AP7. Avui el tràfic de mercaderies per carretera del Centre, Llevant i Sud d'Espanya té una sola sortida a França, l'AP7. Aquesta, a l'altura del Vallès Occidental, convergeix amb la principal via per la mobilitat de més d'un milió de ciutadans que han d'arribar a un dels polígons industrials i d'oficines que poblen els 33 km que separen Castellbisbal i Montmeló. Col·lapse monumental i accidents diaris.

Qualificar el projecte de caduc i proposar que ha de ser substituït per un ferrocarril orbital no és construir. Una proposta és inconcreta, el contrari d'un projecte que explica quins problemes aborda i com ho fa. Quan es vol substituir un projecte, concreció, per una proposta, inconcreció, s'està destruint.

És obvi que la B-40 s'ha de construir en termes de sostenibilitat, tenint en compte la situació d'emergència climàtica que patim i pensant en futur. Aquesta és feina del polític; un polític ha de "fer", tot el que no sigui fer és retòrica. A Corea del Sud les noves autopistes ha convertit les seves mitjanes en plantes de generació d'energia elèctrica instal·lant plaques fotovoltaiques. Això és construir.

Construir també és escoltar als veïns. L'Ajuntament de Sant Cugat ho ha fet amb els veïns de Benet Cortada, a Volpelleres. Només resta dir. Moltes Gràcies!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.