Bones Vacances... als qui en facin.
N’hi ha uns quant, però, que no en faran, o que en faran ben poques, de vacances.
Els aturats de llarga durada. Parlo d’aquest col·lectiu que ha tingut la mala sort de ser víctimes de primera línia d’aquesta crisi que estem vivint, i que estan trobant serioses dificultats per accedir a un nou lloc de treball. No parlo d’aquells que aprofiten la laxitud de les nostres lleis i la ineficàcia dels nostres governants per estar períodes intermitents de la seva vida laboral vivint a costa de tots els altres (si us plau, que ningú s’esveri, que d’aquests també n’hi ha, i massa). Als primers els recomano que aprofitin aquest període per formar-se i planificar les accions que duran a terme a partir de l’u de setembre. Als segons els demano una mica d’honestedat, responsabilitat i esforç.
Els polítics. Sí, és veritat, aquests normalment fan quinze dies de vacances a l’Agost, per allò que cal fer-se veure en entorns més relaxats per què la gent puguin dir allò de “sembla ben normal, de prop”. No obstant, intueixo que tenim tota la maquinària engegada en la preparació d’unes noves eleccions generals. És a dir, el país un altre cop aturat, i sotmès al caprici de la juguesca pre-electoral. Els polítics corruptes. Aquests no descansen mai. Tot moment és bo per tal de posar-se algun “€urillu” dels altres a la butxaca. Aquests es troben a més llocs del que sembla. Cada dia en descobrim de nous. Fins i tot, de vegades són els jutges qui els descobreixen després que tothom conegués perfectament com es guanyaven la vida. Els polítics inútils. Una part dels qui viuen de la política i poca gent sabria dir ben bé a què es dediquen o quin és el servei concret que presten a la societat que els paga el sou. Majoritàriament aquells que cobren de tots i treballen pel seu partit.
Els càrrecs de confiança. Curiosament aquest terme que s’utilitza amb tanta facilitat en l’àmbit de la política no existeix en el món de la gestió privada on, si un càrrec no gaudeix de la confiança del seu cap, simplement no té càrrec. En contrapartida, a l’empresa privada no hi ha càrrecs que tinguin, com a única raó d’existir, el ser de confiança. Suposo que el ser de confiança no es pot deixar al calaix durant un parell de setmanes. És per això que estic assumint que no fan vacances.
Els lladregots. I no parlo dels qui operen als carrers de les nostres ciutats. Aquests treballen ara més que mai. Parlo dels qui surten als diaris. Aquests dies se’n parla força d’uns que gestionaven una caixa per Alacant. No tan sols no tenien la capacitat tècnica i professional per identificar els problemes de la seva empresa. Llegeixo avui que es van pujar el sou i es van garantir unes pensions de €30 milions, fins i tot algun es va acollir a un pla de pre-jubilacions força generós el dia abans que s’intervingués la caixa en qüestió. També es parla d’altres que han estat recentment condemnats per aprofitar-se dels seus càrrecs per extorsionar, enganyar i robar.
A tots els demés. BONES VACANCES!!