Breu història del casc casteller

L'any 2004, els Castellers de Sants van començar a col·locar un casc de taekwondo als acotxadors i enxanetes en els seus castells límit. Havien tingut algun ensurt prèviament i van pensar que aquesta seria una bona acció preventiva. Tot i que ja feia un parell d'anys que se'n parlava, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va prendre bona nota i va iniciar el desenvolupament d'un casc específic per a acotxadors i enxanetes en una primera fase, a la qual li seguiria una segona fase amb un casc per als dosos. El desenvolupament va durar quasi dos anys i es va presentar el primer prototip de casc el gener de 2006.

Calia fer un estudi per avaluar l'eficàcia d'aquesta nova mesura preventiva i, aprofitant la polèmica que va aixecar en el món casteller aquest nou estri, es van dividir les colles en dos grups, les que volien implementar el casc immediatament a la seva canalla i les que encara es mostraven reticents a fer-ho, atès que no veien gens clar que el casc fos una eina que ajudés en la seguretat. L'argument principal era que el volum del casc de l'acotxador dificultava la traspassada de l'enxaneta i que la visió perifèrica de qui el portava era molt més limitada.

El juliol del 2006, va succeir el malaurat accident de la Mariona Galindo dels Capgrossos de Mataró, i ràpidament totes les colles van passar al grup de les que van implementar l'ús del casc en assajos i actuacions. L'any 2009, el casc per a dosos també va ser una realitat ràpidament implementada. Després de confirmar-ne l'eficàcia, l'assemblea general de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va decidir l'any 2012 l'obligatorietat de l'ús del casc en tot el pom de dalt.

Gausacs, amunt!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.