Caldran tres assaigs la setmana?

Però per l’altra banda sabem que les colles del segle XIX eren formades per grups de diferents poblacions i amb uns mitjans de transport molt precaris. Llavors, com s’ho feien per assajar i assolir aquells primers castells de nou de la història?

Fins al moment tan sols s’ha trobat una sola notícia explícita de l’activitat d’assajar, que correspon als preparatius de les colles vallenques per fer castells de nou per Sant Joan del 1879, una mena d’assajos públics i duts a terme el diumenge. El fet devia ser excepcional ja que apareix com a notícia a la premsa de Tarragona. Els pocs assaigs realitzats es feien en diumenge, ja que les colles no tenien les actuals oportunitats d’assaig. Aquest fet es devia als tipus de feina dels castellers i perquè el diumenge era l’únic dia festiu en aquells moments. Aquestes mancances es veien resoltes per la diferent concepció de les actuacions castelleres. Els castells eren presents en diversos actes i durant diversos dies de la mateixa festa local. Bona part d’aquesta participació no era sotmesa a cap pressió de rivalitat ni exigència. Matinades, cercaviles... eren uns bons moments, que no els únics, per fer proves i treure’n conclusions. Com a exemple de la importància que tenien per a la preparació de la colla, només cal llegir la crònica de Santa Tecla de Tarragona del 1878, quan la Colla Nova de Valls va alçar en dos dies, el 23 i el 24, un total de 142 castells! Voleu millor assaig?

Ara bé, la societat ha canviat molt des d’aquells temps i el món casteller, també. Sense un ritme d’assaig continu no s’entén que hi hagi cap mena d’evolució castellera. La gran majoria de les colles assagen un parell de cops la setmana, i els Castellers de Sant Cugat en són un exemple. Hi ha que diu que per mantenir l’exigència actual a causa del nivell dels castells que s’estan fent, cal assajar més sovint que no pas dos cops la setmana. De fet, ja hi ha colles que assagen tres dies, principalment colles punteres.

Si els Castellers de Sant Cugat volen mantenir el nivell de colla de 9 acabat d’assolir, cal que es plantegin el tercer dia d’assaig? Fins a quin punt és rendible i profitós demanar als membres de la colla que hi dediquin un altre dia més a l’activitat castellera?

Es pot ser tan productiu amb dos assaigs la setmana ben aprofitats com amb tres assaigs setmanals? Caldria diferenciar el tercer dia d’assaig per fer algun tipus de treball específic amb alguna estructura (pilars, per exemple), o amb algun grup de gent concret (tronc o canalla) en èpoques concretes de la temporada? Potser caldria mantenir el tercer dia d’assaig de forma regular i reclamar qui calgui en el moment que calgui?

Aquest tipus de preguntes són les que hauran d’afrontar en un futur ben pròxim els dirigents tècnics de la colla, sospesar els pros i els contres i pensar fins a quin punt es pot estirar la corda amb un grup de voluntaris, molt implicats, però voluntaris al cap i a la fi.

Si el nivell de 9 es pot mantenir i incrementar amb l’estructura d’assaig actual ho dirà el temps i la qualitat dels assaigs de dimarts i de divendres. La implicació i la seriositat per aprofitar aquests espais serà clau per avaluar-ho.

Gausacs, amunt!