Campanades a mort
És un pressupost que ho retalla gairebé tot... Tot menys tot allò que ningú entén per què no es retalla: la despesa de l’Exèrcit, la despesa de personal a l’Administració Pública, la despesa d’organismes de dubtosa utilitat, tals com ara el Senat, les Diputacions, etc., les inversions en xarxes imperials de tren d’alta velocitat, les subvencions a caixes d’estalvis, les indemnitzacions desorbitades pels culpables de la mala gestió d’aquestes caixes, i que les han portat a la situació actual...
Per una alta banda, la dels ingressos, probablement són també els pressupostos menys imaginatius de la història de la democràcia. Ninguna mesura d’impulsió del desenvolupament econòmic, ninguna mesura de recolzament a l’empresa, ninguna mesura de millora de les condicions de finançament d’empreses i particulars, ninguna mesura d’impulsió del consum. Això sí: una brillant amnistia fiscal per tots aquells que, en temps de bombolla, van fer un bon raconet de diner negre, i que ara podran regularitzar a una tassa d’oferta especial del 10% (en comptes del prop del 50% que haurien hagut de tributar originalment. Un bon cop de mà als qui anteposen la “legalitat” al davant de tot. Si tenim en compte que aquesta amnistia pels defraudadors s’anuncia pocs mesos després de pujar els impostos directes (IRPF) als contribuents honrats, el resultat, amb la foto del ministre Montoro somrient de rerefons, no és gens esperançador.
La reducció per sí mateixa no és dolenta. Quan ens hem engreixat massa cal reduir greix i aprimar-se. Un cop aprimats, cal fer esport i endurir els muscles, per tal d’enfortir el cos i assolir resultats importants. Aprimar, per aprimar, porta a l’anorèxia i aquesta, si no es tracta a temps, pot portar a la mort.
Lluis Llach va escriure la cançó “Campanades a Mort” recordant les darreres execucions de la dictadura militar de Franco. Era la fi d’una era, marcada per la màxima del “morir matant”. Ara també estem a la fi d’una era. Aquesta de caire econòmic. I no s’està gestionant correctament. I si no es gestiona millor, ens matarà (econòmicament parlant, és clar).
Ànims, força i molta sort.
Més informació