Can Fayol de Valldoreix

Juanjo Cortés Historiador valldoreixenc 20.08.2013 04.00 h.

Els orígens de can Fayol cal situar-los cap el 1838 quan un matrimoni provinent del Papiol es van establir a una part de can Bartralot, actual mas Fuster. Aquest matrimoni va comprar una casa construïda el 1818 i sis quarteres sembrades en règim de rabassa morta a Joan Silvestre Bartralot, propietari de can Bartralot, i quatre quarteres de sembradura de can Cussó. Més tard van adquirir quatre quarteres més de la mateixa masia. La casa comprada agafarà el nom de can Fayol, nom que encara es conserva. El matrimoni va tenir dos fills, Filomena i Josep, aquest va morir el 1876, a l'edat de trenta anys a la Casa de la Caritat. La filla Filomena, pubilla de can Fayol, es va casar amb Joan Dalmau i Casamitjana. El 1907 Filomena va arrendar quatre quarteres de can Bartralot per 60 anys.

El conreu principal de can Fayol era la vinya, tot i què també conreaven blat, trapella, faves, patates, ordi, etc. I tenien porcs. Amb l'arribada de la fil·loxera es plantaren ceps americans. Les primeres dècades del segle XX van ser de prosperitat a can Fayol fins la Guerra Civil.

El matrimoni de Filomena Fayol i Joan Dalmau va tenir cinc filles i un fill. L'hereu, Francesc Dalmau i Fayol va néixer el 1884. En Francesc es casà amb Maria Grau, de Sant Cugat, aquest matrimoni va tenir tres filles i un fill: Medir, Maria, Carme i Paquita.

L'onada migratòria amb la industrialització té el seu reflex amb els matrimonis dels fills de Francesc Dalmau, en Medir es va casar amb Feliciana Bàguena, de Cascante del Rio (Terol), la Maria amb un aragonès, Ramon Grasa i la Paquita amb un murcià, Ramón Pérez, fet que no agradà molt els pares, pel seu profund sentiment catalanista. L'altra filla, la Carme es casà amb un cosí germà seu de Sant Cugat, Pere Grau.

En Medir Dalmau i Grau va compaginar la feina de pagès amb la de paleta, construint moltes de les cases dels primers estiuejants. Amb l'entrada de les tropes feixistes al final de la Guerra Civil, els soldats van estar a punt de matar a Francesc Dalmau, però la intervenció d'un amic va evitar-ho.

Després de la guerra van venir temps difícils, els conreus no donaven i la feina de paleta va baixar molt. Van decidir posar vaques al mas, per a subsistir venent llet. Amb crèdits van comprar vaques, retornant-los amb lletres o vedells. El 1950 en Medir va agafar una vaqueria a Rubí. Al can Fayol quedà la Maria Grau que va continuar venent i repartint llet de la trentena de vaques que tenien, fins el 1966 en què va morir. Per complimentar l'economia també agafava bolets, espàrrecs i cargols que venia a Sarrià. La seva filla Maria continuà amb el negoci de la venda de llet. Amb una tartana repartia llet per diferents cases de Valldoreix. Amb el temps la Maria Dalmau es convertí en Maria la lletera, un dels personatges singulars del Valldoreix del segle XX.

Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook