Les capes que ens amaguen

Aquesta setmana hem fet unes cales a la paret de la capella de Santa Escolàstica per comprovar si hi havia una sanefa que es veia en una foto de principis del segle XX. Les restauradores han anat retirant, amb paciència, les quatre capes de pintura superposades i han trobat la sanefa. Fins i tot han vist que, per sota, s'hi amagava la capa primigènia, tot i que en un estat de difícil lectura.

Aquest procés m'ha fet pensar que les vivències de la vida també van deixant sediments sobre la nostra personalitat, fins a vegades ocultar qui som en essència. Fa uns dies parlava amb uns nuvis que es casaran aviat, i ell em deia que el que més li agradava de la seva futura esposa és que amb ella podia ser qui és realment. Amb ella podia ser autèntic, la persona que hi ha a la darrera capa i que té una part d'innocència infantil.

Hi ha persones a la nostra vida que per a nosaltres són com restauradors, ja que els deixem arribar a la part més fonda de la nostra personalitat i amb el seu amor ens restauren. Tots necessitem guarir-nos i ser restaurats perquè estem ferits. I l'amor, sens dubte, és el millor ciment per restaurar les nostres esquerdes emocionals, ja que, com diu sant Pau «l'amor tot ho lliga i perfecciona».

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.