Carta oberta a l’Ajuntament

Benvolguda alcaldessa, regidores, líders dels grups municipals, tècnics, amics, desitjo que les vacances hagin estat un merescut bàlsam per a totes. Aquí ens hem quedat uns quants a cura d'uns carrers més amables que de costum i, tot i que més bruts, també més animats, perquè els pocs que no hem marxat hem sortit més. L'estiu ha estat feixuc per aquesta calor d'emergència climàtica (sí, ja sé que en parleu) i els comerços han tancat uns dies. Potser alguns no tornaran a apujar la persiana. Aquests últims dies tothom ha anat tornant, i sembla que podrem començar una nova temporada amb optimisme. Si no fos per...

Quan veu marxar feia set dies que la teníeu a la porta. Com sempre, es van activar els protocols mèdics, de seguretat i de serveis socials. Els protocols. Aquells mateixos que proposen solucions d'estereotip a problemes individuals. Que estableixen funcions i actuacions vestides amb cuirasses massa rígides per entendre la nuesa de la realitat. S'ha parlat d'emergència social (a la Festa de Tardor la farem ben palesa), d'emergència mèdica, d'emergència psiquiàtrica. Però a mi m'agradaria que penséssiu en emergència humana. Es diu Yolanda. Fa més d'un mes que la teniu a la porta, despullada, literalment. Si no és per retirar-li els cartells que no us han semblat bé, a penes l'heu mirat. Jo hi he parlat sovint, i diria que és exactament el que demana. Que l'escolteu, sense protocols aquest cop.

Em feu un favor? Podeu perdre cinc minuts de les vostres atapeïdes agendes per parlar amb ella? La teniu a la porta. Nua: no es pot mostrar més desvalguda. Si us l'escolteu, potser també ens entendreu més a tots els altres.