Cartes dels Lectors
Quiero expresar mi agradecimiento y el de mi familia a la residencia Virgen de la Puerta por el trato de cariño y amor que han demostrado estos años que he tenido a mi madre con ellos. Pues es una residencia pequeña en tamaño pero grande en humanidad.
Gracias Milagros y familia, mis mejores deseos para vosotros.
Gracias.
Armonia del Rio
La sra. alcaldesa descarrila
En el Pleno del pasado 19 de diciembre fue aprobada gracias a CiU y la CUP una moción sobre la Adhesión de Sant Cugat a la “Asociación de Municipios por la Independencia”. Probablemente se trate de la primera patinada grave de la alcaldesa en el presente mandato. CiU, como partido político o coalición de partidos, es muy libre de sumarse a las plataformas o asociaciones pro independentistas que quiera. Allá ella. El problema es otro; olvida la sra. Mercè Conesa que es la alcaldesa de todos los santcugatencs, independentistas y no independentistas. Y no puede, en nombre de la institución pública que representa, meternos a toda la población en esta asociación. Os imagináis al presidente del Gobierno de la nación metiendo a España en la Asociación de Amigos del Real Madrid o de la Asociación Monárquica de España?
Para más inri, olvida también la sra. alcaldesa que en su programa electoral no constaba ni siquiera la independencia, a diferencia del programa de la CUP o de ERC. Con los programas electorales en mano, solo 2 de los 25 concejales responden a un programa electoral claramente independentista. Convergència anda un poco desorientada; va dando palos de ciego. En Figueres, el alcalde de CiU no votó a favor de la moción. ¿No van vendiendo a la ciudadanía que la actual hoja de ruta de CiU es el “pacto fiscal”? De los amigos de Unió, prefiero ni hablar...Ya en ruegos y preguntas, pido a la sra. alcaldesa que en las próximas elecciones municipales se tome unas vitaminas contra la amnesia y explique a la ciudadanía sus posiciones independentistas. Veremos qué pasa...
Bruno de Salvador
Concejal PP
Aula de lactància del CAP de Sant Cugat
Alletar un fill és una experiència molt maca. A més a més, ara som més conscients dels beneficis de la lactància materna. Per aquestes dues raons, cada vegada més mares optem per ella. Però el que no ens imaginem és que moltes vegades consolidar-la pot arribar a ser molt difícil. I és que des de ben aviat poden sorgir un munt d’entrebancs. Dificultats en el propi cos de la mare que normalment produeixen un dolor molt fort, dificultats degudes al propi desenvolupament del nadó, dificultat en l’encaix entre la demanda de llet del nadó i la producció que en fa la mare i dificultat d’anar al ritme d’una societat que valora per sobre de tot la rapidesa i la comoditat. Davant tot això les mares ens podem trobar perdudes perquè ja no “mamem” (mai millor dit!) l’art de donar el pit al si de les nostres famílies o a l’entorn més proper: la majoria de nosaltres pertanyem a generacions senceres que han estat criades amb biberó. En el meu cas em sembla mentida que encara l’estigui donant el pit al meu fill de quadre mesos. No ha estat gens fàcil i no ho hagués aconseguit sense l’Aula de Lactància del CAP de Sant Cugat; un servei públic i gratuït, un espai obert cada dimecres a partir de les 11.30 h on mares i pares poden pesar el nadó, resoldre dubtes, conèixer d’altres mares, o simplement sentir “ho estàs fent molt bé, el nen (la nena) està bé, segueix així”. Jo, cada dimecres, en sortia amb ànim per continuar una setmana més. Per això vull agrair-vos públicament, al personal de l’Aula, la feina que feu. Realment és molt i molt necessària. Tan de bo moltes més mares sabessin que poden comptar amb el vostre suport!
María (mare d’en Daniel)
Adéu a Iñaki Reixach
La mort sempre ens sobta, ens deixa sense paraules per poder expressar els sentiments de pèrdua, la del president de la nostra Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson, Iñaki Reixach, per inesperada i ràpida encara és més difícil d’assumir. Era una persona entusiasta, vital, que va treballar per aconseguir una bona entesa entre els veïns, per esmenar mancances del districte, fent de pont amb les administracions i entitats.
Va crear activitats festives i lúdiques, a fi de fomentar trobades dels florestans, sempre amb el suport i la col·laboració de la seva esposa Magda. Un record i reconeixement tot encoratjant la Junta a seguir. Dic adéu a l’amic i cerco consol en les paraules del poeta Miquel Martí i Pol.
‘...l’única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i a créixer l’esperança i la bellesa’.
(Llibre d’absències)
Josep Lleonart Baró
Expresident de l’Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson
Carta a uns anònims o ningú no és perfecte
Ja fa uns dies, ens varen passar un paper per sota la porta donant-nos les gràcies pel pessebre que podia gaudir tota la gent que passejava pel carrer de Santiago Rusiñol aquestes festes. Sapigueu que vàrem sentir una conversa “que si les figures eren massa grans”, “que si les muntanyes eren massa petites”, etc. No el fem per presentar-nos a cap concurs. Sabem que no és perfecte. El fem perquè ens agrada i gaudim muntant-lo pel sol fet d’aquesta nota, que hem penjat a una zona preferent de la nevera i per a nosaltres mateixos, esperem poder-lo fer molts anys més. Gràcies.
Cal Crispín
Nadal a Sant Cugat
Hem tingut un Nadal a Sant Cugat sense Envelat de Nadal, tan important com era per als nens i nenes de la ciutat; si no anaves a comprar entrades amb certa rapidesa, et quedaves sense entrada. La qual cosa indica que era tot un èxit de participació... quan existia!! Aquest any s’ha preferit dedicar diners als carrers intel·ligents deixant de banda un dels principals actius de la ciutat: els nens i nenes. Gràcies, alcaldessa, així és com Sant Cugat es converteix en ciutat dormitori: doncs per passar-ho bé, els nens han hagut de sortir de Sant Cugat.
Natalia Ballester
Senyalització per obres?
Carta dirigida al regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Cugat. El dia 11.07.2011 l’Ajuntament de Sant Cugat va posar una senyalització d’obres per la millora de la pavimentació al llarg de quasi tota l’avinguda de Torreblanca, des d’Esade fins al final de l’avinguda. S’ha reduït l’amplada de l’avinguda col·locant tot un seguit de separadors vials delimitant la suposada zona d’actuació d’obres que estrenyen el carrer dificultant la densa circulació que té l’avinguda. A data d’avui encara no s’ha fet cap actuació, els separadors vials estan cada dia més mal col·locats, els cotxes els van tocant i apartant tot creant un “desordre” viari. Aquest carrer li cal amb urgència una nova pavimentació. Potser l’hauria de pagar Esade en comptes dels ciutadans (??) ja que es va malmetre durant la construcció de l’escola de negocis. Han passat més de 5 mesos i no s’ha fet cap actuació. Els cotxes ja comencen a retirar els separadors vials i els senyals indicant les obres estan pel terra i trencats. Quin sentit té mantenir així aquesta avinguda que és de les més transitades? Per què l’Ajuntament no ha fet res??
Mark Mackay
Els pessebres
Benvolgut director:
Des de les pàgines del seu diari vull agrair a totes les famílies santcugatenques que en el temps de Nadal obren a tothom el seu “quarto de reixa” i ens mostren de forma tan tendra i poètica el misteri de Nadal. Ara que tots comencem a endreçar garlandes, l’arbre, llums de colors i ens mengem el darrer tall del tortell de Reis, és just ara que vull donar les gràcies per aquesta feina creativa, plena de detalls, de llums, que fan que doni bo de passejar pels carrerons i trobar-te la sorpresa d’un pessebre. Confesso que, almenys una tarda de les festes, me la guardo per caminar amb els meus fills petits a la recerca d’aquestes finestres obertes. Tanmateix són una al·legoria del que és el Nadal: Déu ve a casa seva, a casa nostra, només cal obrir-li la porta.
Angi Prats
Albert Guarda, arquitecte tècnic
Ja fa tres mesos que l’Albert ens ha deixat, però la seva presència espiritual m’acompanya i em fa viure.
Voldria agrair totes les mostres de condol i afecte rebudes per part de tothom; familiars, veïns, amics, companys de feina. Gràcies. També, ressaltar la fantàstica tasca del servei de Pades de Valldoreix, sou un equip meravellós.
Aprofito, per agrair l’ajut incondicional del nostre Dr. Enric Arroyo, gran professional, sempre atent, que va acompanyar l’Albert fins l’últim moment. Gràcies Enric per ser com ets.
28.9.50 – 17.9.11
Pilar Malivern de Guarda
Al voltant de les ‘smart cities’ i Sant Cugat
Hola, com a veí de Sant Cugat (Volpelleres) i com a persona eminentment tecnològica que sóc, no puc més que celebrar la posició capdavantera que Sant Cugat ha pres en el camp de les smart cities, havent pres part en el congrés d’smart cities que recentment ha hostatjat Barcelona -un altre ciutat també capdavantera en aquest àmbit-.
Els canvis tecnològics, com qualsevol altre tipus de canvi, són modificacions en costums que, com per exemple la darrera llei antitabac, inicialment generen conflicte, incomoditat, desconfiança... En general, sacsegen el modus operandi normal de les persones, i això els humans no ens agrada.
A petita escala, el concepte smart city a escala de ciutat és com el concepte domòtica a escala d’habitatge particular o comunitat de propietaris. La immensa majoria d’accions que es fan en un habitatge poden executar-se “a mà”, com s’ha vingut fent tota la vida, això és clar. Ara bé, la domòtica permet executar-les d’una manera molt més eficient, coordinada i, el mes important, adaptar les accions a les condicions de contorn de tota la resta d’elements de l’habitatge.
Poder regular l’enllumenat en funció de si hi ha o no una persona transitant, avisar a qui correspongui que una boca de reg porta massa estona funcionant, alertar que en una zona hi ha un increment de CO2, etc., d’una forma estàndard i interoperable és, al meu entendre, el camí a seguir. De fet, estic convençut que en uns anys el concepte smart city passarà a dir-se city, i les ciutats que no hagin començat a treballar en aquests conceptes s’anomenaran, amb tota seguretat, dumb cities.
Cordialment,
Marc García
La publicidad engañosa de “El benestar personal”
Se publicita, en el TOT también, que el pasado jueves 29 de diciembre habrá una conferencia de Prem Rawat sobre “El benestar personal” en el Espai Oasis de esta ciudad. Bien curioso es que llegado el momento nos encontramos con que el conferenciante es “virtual” y se proyecta dicha conferencia “enlatada” y sobre una pantalla desplegable, eso si, la consumición en dicho local no es obligatoria, sólo faltaría. Quizás fuera más sincero y noble por parte de dicho Espai Oasis decir enteramente la verdad e informar en condiciones desde un principio, más que nada por ética empresarial, pero está visto que en tiempos como los que vivimos y para aumentar o salvar el negocio todo vale.
Mercè Varela
Benestar personal
Benvolguda sra. Mercè Varela, efectivament el text no era correcte. En lloc de conferència hauria d’haver concretat que es tractava d’una videoconferència. Moltes gràcies per la seva correcció.
Redacció TOT Sant Cugat
Donar les gràcies de tot cor
Sé que ja fa ja més d’un mes que varen passar els fets, però encara així em sento amb la necessitat de donar les gràcies per tots els mitjans possibles i em quedava encara el de fer servir el nostre TOT Sant Cugat per fer-ho. Gràcies de tot cor a la nostra Policia Local de Sant Cugat, als números 105, Julià; i 103, Manuel, que varen ser els primers d’atendre’m i varen concatenar extraordinàriament i excel·lentment els fets per poder rescatar la meva dona, perduda en el bosc prop de les Bobines. Era el dia 4 de desembre i de seguida es va fer de nit; no obstant, en només dues hores, la meva dona va ser trobada i rescatada: només havia patit algun cop i poca cosa més però començava a fer fred de debò. La meva dona va ser atesa immediatament en una ambulància: gràcies de tot cor al personal sanitari que ens va atendre als dos, doncs jo vaig patir un atac d’angoixa. La meva dona havia caigut en un petit barranc.
Gràcies de tot cor a ADFS - Associació Defensa Forestal, Protecció Civil, Bombers -que varen ser els que varen trobar la meva dona-, gràcies de tot cor a la telefonista que em va atendre, i també a totes les persones dels 14 vehicles que es varen ajuntar per coordinar el rescat; també als Mossos d’Esquadra. Gràcies de tot cor a tots. La meva dona portava mòbil i vàrem tenir la sort que hi havia cobertura. Recordeu: Si aneu al bosc, aneu-hi al matí, porteu mòbil, un xiulet i una llanterna, i deixeu dit per quin sector us moureu, i sobretot tingueu cura que no us agafi la nit. Gràcies de tot cor: la meva dona i jo no us oblidarem mai.
Ferrán Villalba Forniés