Cartes dels Lectors
Dia a dia mirarem al firmament
I veurem una estrella espurnejar, jove i brillant com tu!
Més ràpid que el vent passares per la vida,
Així de breu sigué el teu pas pel món.
Sempre recordarem el teu somriure i el teu bon fer.
T’estimem.
família llamas
Inflables
Al TOT Sant Cugat del 8 de juny es recollia una carta de l’Associació de Comerciants del Barri de Monestir, sobre l’accident que una menor de la família Crespell-Guisado va patir en un inflable. Malgrat que sortosament va ser de caràcter lleu, crec que és oportú que s’hagi informat el veïnat del que va passar.
Dic això perquè recordo que vaig llegir a la premsa que es va produir una caiguda d’una nena de 9 anys en un inflable instal·lat al port de Barcelona, amb un resultat fatal.
Tot cercant informació sobre inflables a través d’Internet, veig que la seva fabricació i instal·lació s’ha de fer sota normes CEE i que les empreses que els ofereixen en lloguer asseguren complir aquestes normes i ofereixen monitors per al seu funcionament. Sembla que si aquestes normes es compleixen no s’hauria de produir cap accident.
Com a prevenció, crec que seria convenient que tècnics de l’administració competent fessin un informe del que va passar i si s’arriba a qualsevol conclusió útil, que sigui aplicada a altres inflables que puguin tornar-se a instal·lar en un futur.
Tot això per a la major seguretat dels nostres menuts.
Juan Penelo
Carta a la senyora alcaldessa
El diumenge 17 de juny hi va haver una cursa per a la qual l’Ajuntament, molt encertadament, va posar vigilància i va tancar alguns carrers durant les estones del seu pas. El diumenge 10 de juny, festa del Corpus Christi per als creients, es va fer una processó amb el Santíssim pel recinte del Monestir amb nombrosa participació que no va fer nosa al veïnat santcugatenc. ¿Hauria estat tan difícil tallar el concert estrident de la plaça Octavià, només una estoneta per no molestar els participants?
Ha estat una badada superior del Consistori quant al respecte pels nombrosos santcugatecs. Ens podria haver estalviat una molèstia, ja que ens fan contribuir puntualment en l’economia de la ciutat, per donar bons serveis als ciutadans.
M. A. Cladellas
Reflexió
Ara fa tres anys vaig començar el meu projecte d’art solidari, al principi donant classes per recollir diners i més tard fent un llibre conjuntament amb quatre escriptors de la ciutat per recollir fons solidaris. Amb les classes, el primer any es va destinar la recaptació íntegra en forma d’oli d’oliva per a Càritas. El segon any vam destinar la recaptació amb oli d’oliva i llegums per al mossèn Pere de les Planes. Enguany, hem recollit 3.000 €, dels quals destinarem 1.500 a la Creu Roja i 1.500 al mossèn Pere de les Planes, en forma de productes d’alimentació.
Tota la recaptació ha estat fiscalitzada conjuntament pels alumnes i entregada íntegrament. Amb la venda dels llibres Els colors del monestir, hem entregat a la Creu Roja de Sant Cugat lots de menjar i neteja per valor de 2.450 €, i al mossèn Pere de les Planes oli d’oliva per valor de 2.000 €. I encara compto que el projecte del llibre Els colors del monestir vagi donant més diners. Enguany, doncs, hem recollit 7.450 €. Jo sé que no és gaire, però almenys hem col·laborat per ajudar els nostres conciutadans que ho necessiten.
Però ara és moment de reflexionar. Explicaré una anècdota de quan jo era petit: la meva mare m’explicava que un dia, jo ben petit, estava fent una rebequeria i plorava histèricament; la meva mare m’intentava explicar les coses, però jo no ho entenia. Al cap d’una bona estona vaig parar. La meva mare en veu alta va dir: “Sort que t’has cansat i has parat de plorar”, i jo, entre sanglots, li vaig respondre: “No me n’he cansat, és que descanso”. Doncs això és el que em passa en aquests moments, haig de descansar i pensar com puc fer més efectiu aquest projecte tan il·lusionant per mi de l’art solidari, però necessito reflexionar i que tots hi reflexionem. No estic cansat, entre altres coses hi ha un nou projecte de ciutat que s’està preparant i que m’il·lusiona molt.
Agraeixo sincerament a tots els alumnes que he tingut, a l’Ajuntament per les facilitats i el suport que m’han donat, i a Josep M. Negre, gerent d’Autocugat, que m’ha deixat un local per fer les classes, així com al TOT i altres mitjans de comunicació local que han publicitat aquest projecte.
Lluís Ribas
Camiones de la basura
Esta carta la he escrito para quejarme de los horarios de los camiones de basura y la escribo quejándome de que los camiones pasan a una hora que coincide con casi la hora de entrada de las escuelas. Esto de que coincida es un problema, ya que hace que mucha gente que tiene prisa para llegar a la escuela o al trabajo esté parada mucho rato y llegue tarde. A mí eso me pasó una vez y aunque salí con mucho tiempo, me hizo llegar diez minutos tarde.
También provoca muchas colas y hay gente que se queda en la rampa del parking y no puede salir hasta al cabo de un rato. Yo creo que esto es un problema y también creo que la mejor solución sería hacer que los camiones de basura pasaran por las calles después de las nueve, ya que así podrían pasar sin provocar ninguna parada de tráfico y podrían pasar sin que ningún coche les estorbara.
Ana Oleart Rabanal
Nou pas soterrat
Llegeixo al TOT que l’Ajuntament té previst fer un pas soterrat per millorar les comunicacions entre el barri de Sant Domènec amb la resta de la ciutat i em quedo de pedra. És una bona notícia, és clar que sí, però em quedo astorat perquè aquesta vella demanda veïnal es podia haver enllestit perfectament aprofitant les obres quan es va construir la nova estació de Volpelleres. Com és possible que amb una obra de nova factura s’ignorés aquesta opció?
Ara la broma es valora que ens costarà almenys 1 milió d’euros a tots els ciutadans. Segurament es donaran excuses de coordinació entre administracions, la culpa és del veí, etc., però a mi em sembla un clar exemple de mala gestió dels recursos públics, o sigui, dels nostres diners. Pagaran l’obra de la seva butxaca els polítics que han permès aquesta malversació? Ja seria hora que algú es fes responsable del desgavell de l’erari públic!
Albert Torres
Grafitis en las paredes
El otro día estaba paseando por la calle y me encontré un grafiti. No tengo nada en contra de los dibujos artísticos. Me quejo de los diseños con poco gusto que algunos jóvenes pintan en las paredes de Sant Cugat, por diversión, para hacer el gamberro, porque están rebeldes… A veces las palabras y dibujos que ponen son inapropiados y estropean el paisaje y el edificio.
Los ayuntamientos tienen que borrar todos los grafitis que hacen porque afean los espacios públicos y les cuesta mucho dinero porque cada vez hay más y les es difícil eliminarlos porque los hacen con pinturas permanentes. Me gustaría que se dejaran de pintar paredes pero como resulta difícil propongo que la policía ponga cámaras, pongan más vigilantes en la calle y eviten así que los jóvenes ensucien con sus pinturas las paredes.
Carla Ardèvol
Màgia
Tot i que el dia de Sant Joan l’ambient és casolà i verbenero, ni el temps ni els Bandits no han pogut amb la màgia del Palau de la Música. Som La Lira, un cor de més de quaranta homes, la majoria veterans de moltes cantades i concerts i de nervis d’estrena.Però en entrar a l’escenari del Palau, sota dels Beethoven i Wagner, sents un calfred a l’espinada que t’electritza, i et deixa a tu tot sol davant del director. Tota la resta és boirina.
I t’adones que som tots els cantaires que estem com hipnotitzats. I som un sol bloc obedient al gest del director, que està fantàstic en transmetre’ns totes les dinàmiques, expressions i emocions de l’obra que estem cantant. Els cantaires ens hem superat i no pot sortir més rodó. Em sembla que avui el cor i el director han arribat molt alt. El públic se n’ha encomanat i ens ho agraeix amb grans aplaudiments.
Tot un èxit, difícil de repetir?
J. Casajuana
Una carta para la alcaldesa
Estimada alcadesa de Sant Cugat, soy una ciudadana italiana que vive en Sant Cugat desde el 2009. Me gusta mucho vivir aquí en Sant Cugat, me gusta la ciudad, me gustan los parques, la biblioteca y sus iniciativas (la exposición fotográfica de Pujol de hace algunas semanas sobre la Fiesta Mayor ha sido una de las exposiciones más bonitas que he visto en su tipología y yo le aseguro que viajo mucho por mi trabajo y que me encanta el arte).
Me gusta vivir aquí en el centro histórico y me encanta su gente, siempre muy amable y cariñosa. Nos hemos integrado muy bien por eso. Me gusta la cultura catalana, escucho la Radio Cugat.cat y leo el TOT Sant Cugat. Desgraciadamente aún no hablo el catalán, pero lo entiendo y lo voy aprendiendo. Me gusta la sardana, la rumba catalana, la música y las fiestas en general.
En particular, siempre he pensado que las fiestas, el arte, la cultura son parte integrante de una vida ciudadana sana ayudan a aprender a interactuar dentro de la comunidad también con quienes no conocemos. Pero también creo que esas actividades tienen que respetar unas reglas del vivir común y en particular los horarios de descanso. Le digo eso porque la noche del 30 de junio hubo un concierto que empezó a la una y terminó a las cuatro de la madrugada y que la Policía Local me dijo que había sido autorizado por el Ayuntamiento y por eso teníamos que pacientar.
Vale, si fuera para mí, tendría paciencia, se lo aseguro. Pero tengo una niña de 8 meses que se ha pasado toda la noche llorando porque no alcanzaba descansar por tanto ruido. Por eso creo que las partes ruidosas de las fiestas podrían mejor llevarse desde la 9 h hasta la medianoche (o desde las 10 h hasta la 1 h en este país tan nocturno comparado con el resto de Europa), así que además de ser unos momentos bonitos sean también momentos respetuosos del derecho de un bebé a descansar.
Atentamente y con mucha cordialidad,
Valeria Bello
Guarderías municipales
He tenido la “suerte” de que mi hijo ha entrado en la guardería municipal! Con la subida de precios este año la diferencia entre la pública y la privada son tan solo 40 € al mes. Haciendo una comparativa de precios con nuestros municipios vecinos aún quedo más asombrada ya que la diferencia entre ellos y nosotros es abismal, pondré un ejemplo: llevar al niño a una guardería en Terrassa en el horario de 9 a 12 tiene un coste de 120 € y hacerlo con el mismo horario en Sant Cugat es de 258 €! Alguien lo entiende? Señora alcaldesa, le pido que recapacite ya que no todos los que vivimos en Sant Cugat tenemos las rentas de ustedes, miren un poco por el bienestar social de sus ciudadanos, que parecen haberlo olvidado! Gracias.
Alba Fernandez