Cartes dels Lectors
Agraïment a l’Ajuntament
Els veïns del carrer Valldaura de Mira-sol agraïm l’atenció d’arranjar la vorera de l’esmentat carrer amb tanta diligència. Des de la petició fins a l’execució sols han passat 28 mesos.
Gràcies sra. alcaldessa.
Pedro Badia
Vidas desahuciadas
El motivo de esta carta es exponer que en nuestro flamante y opulento Sant Cugat también existen familias que no pueden hacer frente a su hipoteca y se ven abocadas a quedarse sin casa y con una deuda de por vida. A raíz de esta creciente problemática, como ya se anunció en el TOT, se ha constituido la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) de Sant Cugat. Se trata de una plataforma ciudadana sin vinculación política que lucha contra el desorbitado poder de los bancos en este país. Pedimos que cuando una persona deje de poder pagar su hipoteca se le acepte la dación de su piso al banco como pago (la “dación en pago”) sin tener que seguir endeudada por acabar de pagar la deuda contraída con el banco. Además, se pide que la persona no sea desahuciada sino que se le permita quedar en su hogar, ya propiedad del banco, pagando un alquiler social. La PAH asesora gratuitamente a las personas que no pueden pagar su hipoteca, les acompaña a la entidad financiera, les da soporte en acciones de presión o, llegado el caso, intenta aplazar la ejecución del desahucio. Si estás afectad@ por este problema o bien quieres sumarte a nuestra lucha puedes venir al local de La Guitza (c/ Migdia, 13) todos los jueves a las 20.00 h.
Diego Jódar del Álamo
Pepita Milà Bonet
En record de la Pepita Milà Bonet, que ens va deixar el passat 06/09/12; de part dels seus nebots, renebots i cunyada. Agraïm totes les persones que ens van acompanyar en el dol. Propera missa en record el dilluns 17/09/12 - Monestir de Sant Cugat.
La seva família
Resposta a Francesc Cardoner
El professorat de l’Institut Arnau Cadell ha tingut coneixement de l’escrit publicat per vostès en el seu núm. 1.319 (28 de juny del 2012) signat pel sr. Francesc Cardoner, pare d’alumnes d’aquest centre, en què es fan acusacions falses i improcedents, tant en el contingut com en la forma, contra una professora d’aquest centre i per derivació també contra el conjunt del professorat del nostre claustre. Sense voler entrar en polèmiques estèrils, volem manifestar que el professorat del nostre institut, en l’exercici de la seva docència, s’ajusta als valors d’una societat democràtica, en què es contempla l’esperit crític i sovint es recullen els temes que preocupen o afecten l’actualitat ciutadana, sense que això impliqui “fomentar l’odi o manipular opinions” contra cap creença o entitat religiosa. A més, ens sorprèn les afirmacions que fa aquest senyor, en un mitjà públic, sense haver parlat mai amb la persona a qui acusa. Finalment, com a docents, donem suport a la nostra companya i creiem que aquest tipus d’actuació no fomenta la bona convivència en la comunitat educativa ni facilita la coexistència en la pluralitat de valors i el respecte a les persones que caracteritza l’educació pública.
El Claustre de l’Institut Arnau Cadell
Jo també he estat una víctima
Fa 40 anys que vivim a Sant Cugat i mai hauríem pensat que viuríem una situació tan desagradable. Dijous passat sortíem d’una entitat financera situada als Quatre Cantons, després de cobrar un xec. Vàrem decidir no ingressar els diners a la nostra caixa, situada 300 metres més amunt, així que em vaig guardar els diners a la bossa de mà. Tot passejant de la mà del meu marit, algú ens va ruixar a pressió xocolata desfeta per tot el cos. La nostra indignació va fer que desviéssim l’atenció en una cosa absurda i ja no varem pensar més en els nostres diners. Just en aquell moment ens van venir dues senyores amb molt bona presència amb un accent llatí oferint-nos un mocador i dient-nos que havien vist uns nens en un balcó tirant xocolata, i un home des de l’altre banda del carrer va dir el mateix i, mentre aquest parlava amb el meu marit, les dues senyores em van portar cap a la porteria de l’edifici on presumptament vivien aquells nens. El meu marit em va voler seguir, però ja no va poder entrar a la porteria. La dona de la neteja que ens havia obert la porteria (i que resulta que aquell edifici no té dona de fer la neteja, sinó que és un home) va desaparèixer, igual que el senyor que va entretenir el meu marit. Les senyores em van pujar a l’ascensor, on no paraven de netejar-me, i és que realment em van netejar molt bé... Quan vam arribar a la sisena planta em van indicar la porta on havia de trucar. Elles van baixar al carrer, i van marxar. En aquell pis no hi havia cap nen... i és quan em vaig preguntar què feia jo allà? Un cop al carrer varem reaccionar, ens va fer un tomb el cor... Ens acabaven de robar davant dels nostres ulls 5.000 €! Quina incredulitat, impotència, desesperació i disgust. És clar que em costarà molt tornar a confiar en la bona fe de les persones.
Marta Marín
El coronel Francisco Alaman
Les paraules del coronel Francisco Alaman Castro m’han impressionat molt, per això li vull dedicar un poema que va escriure el gran Josep Maria de Sagarra i que no ha perdut gens de vigència, tot i que el va compondre per a una altra persona fa molts anys. Bé, només seran els últims versos perquè es llarguíssim.
“Ciutadans: és una pepa! S’aprofita de la nyonya;
estovat i ple de xacres, ens insulta més que abans!
No hi ha gota de decència, no hi ha gota de vergonya,
ni tindrem dret a sentir-nos, dret a dir-nos catalans,
si toleren les orelles el bramar d’aquest sapastre
i no rep damunt les anques una cosa de profit,
que l’engegui, amb quatre molles i tres ossos de pollastre,
a la palla miserable del racó que l’han parit”.
Georgina Giménez
Envia'ns la teva carta!
bustia@totsantcugat.cat
Les cartes no poden sobrepassar les 15 línies amb cos de lletra 12.
El 'TOT' Sant Cugat es reserva el dret a reduir i a editar les cartes que ho requereixin.