Cartes dels lectors
| Ajuntament, si us plau...! Amb la bugada de la nova rambla de Ribatallada tots plegats hi hem perdut algun llençol: com automobilistes ens hem quedat sense les places d’estacionament de la banda dreta; com a vianants, sense els passos zebra per travessar-la. (Això calia? Encara hi sou a temps: torneu-nos-els, si us plau!). Oriol Agell |
Un episodi més del laberint de Can Cabassa
Estic totalment d’acord amb la carta del Sr. Òscar Díez publicada en el TOT núm. 1.379 i de pas aprofito per demanar-li paciència ja que a Can Cabassa portem més d’un any amb problemes similars i ningú ha fet res!!!
Hem publicat ja un parell de cartes i hem escrit a l’Ajuntament i no hem rebut cap mena de resposta.
Després de mesos i mesos d’obres al carrer Alps i rodalies finalment hem vist que per arribar a casa hem de fer un laberint i no parlem de la gent que no coneix la zona i acaba desesperada anant en sentit contrari de circulació amb el perill que això comporta. Actualment el carrer Alps és meitat de pujada i meitat de baixada i només es pot accedir pel carrer Everest, un carrer petit i estret sobretot pels camions, que, per cert ja s’han carregat un parell de senyals. Quin sentit té això? No és més lògic que sigui o de pujada o de baixada?
He d’entendre que els polítics i els tècnics del meu Ajuntament són com els del govern central o que estan fent mèrits per copiar-los? És tan difícil fer les coses més senzilles?
La meva petició és només que el carrer Alps es faci d’una sola direcció, i no em fico en quin sentit de circulació, però només una mateixa direcció en tot el carrer, de dalt a baix.
Esperem que se solucioni el més ràpid possible!!
Joan Escobar
Fomentar el consum racional d’aigua?
M’havia decidit a reduir el consum d’aigua a casa, per raons mediambientals i econòmiques. I ho havia aconseguit, baixant de 8m3 a 4m3. La sorpresa m’ha vingut quan, tot i reduir el consum un 50%, la factura només se m’ha reduït un 7,5%! Mirant la factura amb deteniment observo que entre quotes, cànons i taxes, que no varien sigui quin sigui el meu consum, és gairebé igual consumir 8.000 litres d’aigua que 4.000. Senyors polítics (i Sorea), com explico als meus fills i amistats que és positiu estalviar aigua si ni tan sols vostès n’incentiven l’estalvi? No seria més lògic aplicar taxes progressives que fomentin el consum responsable? El pròxim cop potser deixaré que caigui l’aigua mentre em dutxo.
Arnau Martín
Adéu Sant Cugat... i moltíssimes gràcies per tot
Després de més de quatre anys en aquesta preciosa ciutat, he hagut de tornar al meu poble d’origen i no m’he pogut acomiadar. Aquests anys aquí he sigut molt feliç. Sant Cugat m’ha fet sentir com a casa i la seva gent m’ha fet sentir molt estimada.
En primer lloc, em vull acomiadar dels meus veïns, els quals han fet que el nostre bloc de pisos fos molt més que això. Sobretot gràcies a l’Antònia, en Jordi, en Jesús i la Pepita (malgrat que ells dos ja no siguin entre nosaltres jo els porto sempre al meu cor), i a la resta de veïns per fer tant agradable la convivència.
També vull donar les gràcies als treballadors del Condis del carrer Girona, en especial a la Montse del pa, en Kiko, en Jaume i la Mercedes, perquè feien que anar a comprar fos molt més que una simple rutina i em rebien cada dia amb el seu millor somriure. També haig d’agrair a en Mohamed del pàrquing (la seva simpatia), a la Laura del Depiline (per fer-m’ho tot tant fàcil), i al Muy Mucho perquè encara que l’hagin obert a Figueres, aquesta sempre serà la meva botiga preferida.
A tots els que he dit i a tots els altres (que sou molts) que durant aquests anys heu contribuït que la meva vida aquí fos tan especial, moltíssimes gràcies, que tingueu molta sort a la vida. No us oblidaré mai.
Molts petonets des de l’Alt Empordà.
Irene Colomer Font
Apreciados perros,
Vaya por delante que os quiero a todos y sé que no tenéis la culpa de nada. Esta carta va dirigida a aquellos que son responsables de vuestra educación y de vuestro cuidado.
Sant Cugat puede presumir de parque, el Parc Central, con muchos metros cuadrados para usar y disfrutar. Los perros también, pero respetando las ordenanzas. El pasado jueves, mientras practicaba deporte por el Parc, dos perros (de entre la jauría que había suelta), se abalanzaron sobre mis pies interrumpiendo mi ritmo y provocando en mí el miedo habitual al no saber la reacción de estos perros.
- “No muerden”, me dijo uno de los cuidadores. Ya, pero molestan. Sería el colmo que mordieran y estuvieran sueltos. No creen?
No estaría mal, ya que por desgracia sólo aprendemos así, que la Policía Local hiciera unas rondas por el interior del parque para garantizar la seguridad de los ciudadanos.
Y aunque los perros no muerdan, a mí me gusta correr, pero no porque me estén persiguiendo mis adorados perros.
Guau,
Francisco Armada
La Diada
Alguns ancians de la Residència i Centre de Dia del carrer Santa Rosa també hem volgut, dintre de les nostres limitacions, sentir-nos solidaris amb la commemoració d’aquesta última Diada. A nosaltres també ens mou aquell sentiment que fa que l’11 de setembre sigui una data que ens fa vibrar, que ens fa recordar la nostra història i ens fa retre homenatge a aquells braus avantpassats nostres que caigueren generosament defensant la nostra identitat nacional.
Moltes gràcies
Josep Mayol i Fontanet
Gràcies
Sóc una persona de mobilitat reduïda, que quan em dirigia cap a casa meva se’m va parar la motoreta que utilitzo per desplaçar-me. Molt amablement, la Policia Local em va ajudar a arribar a casa empenyent la moto.
Voldria agrair la seva tasca i col·laboració.
Simón Garcia López
Servicio de limpieza de Sant Cugat
Sales de casa dispuesto a reciclar; dos bolsas de plásticos, y el cartón de las pizzas de ayer. Vas para el coche y te das cuenta que las llaves no las encuentras, y te preguntas: ¿Se han ido detrás de las bolsas de plástico sin darte cuenta?... Incapaz de recuperarlas por ti mismo porque son contenedores subterráneos empiezas a llamar a “Atenció al ciutadà”, al Ayuntamiento (sin respuestas por ser sábado por la tarde), la última opción; la Policía Municipal, que me facilitan un teléfono, pero me advierten que mejor darlas por perdidas y así quitándome la ilusión de recuperar mis llaves.
Menos mal, que en mi misma calle se encontraba el Sr. Rafa Villa, recogiendo aquello que nosotros no metemos en los contenedores y dejamos al lado de los mismos o en la acera, le expliqué mi situación y se puso en contacto con su responsable, el Sr. Antonio Martinez, que le dijo que el domingo pasarían por la mañana a recoger el reciclaje que se pondría en contacto conmigo.
Recibí su llamada el domingo casi de madrugada para avisarme de la recogida. Al lado de los contenedores estaba Antonio acompañado de Ricardo Jimenez y Manuel Herrera, llamaron al camión que lo conducía Salu Nuñez sacó el contenedor y lo vació en la misma acera.
Rebuscamos mis llaves entre todos los plásticos y las encontramos dentro de una bolsa, posteriormente se encargaron de recogerlo todo y limpiarlo para dejarlo como estaba.
Quiero dar las gracias a ellos y a sus compañeros, que mientras nosotros estamos en una terraza un sábado por la tarde-noche y el domingo de madrugada durmiendo para descansar, hay personas que trabajan para tener Sant Cugat limpia y, además, te ayudan a cambio de nada.
Muchas gracias al equipo de limpieza!
Josep Santilari
Vecino de Sant Cugat
Deixalles al carrer
Passo quasi cada dia pel passeig de Pollancres entre Valldoreix i la Floresta, hi ha uns contenidors uns més al principi del carrer i altres més amunt, doncs no ho entenc com hi ha persones que no els fa mal els ulls, van deixant constantment tota mena de deixalles, i inclús les bosses fora, això fa que els animals trenquin i tot quedi escampat, o caixes de cartró al costat havent-hi contenidors per dipositar-ho, es veu que no poden ni trencar-ho i dipositar-ho dins. Moltes vegades en passar, comentem “avui estarà net”? Doncs, no!! La gent hi torna, fustes, cadires, matalassos, un gran etc., tenim un camió, que està cada dia en diferents llocs, tenim deixalleries per portar-ho, doncs no!! És millor deixar-ho al costat dels contenidors, així és, més maco!! I penso aquestes persones no els molesta la vista, el que estant fent diàriament, deixant tota aquesta deixalla al carrer. Els agrada!! Veure cada dia, el seu entorn així. Quan ho han recollit!! Està unes hores i “sant tornem-hi”, no tenen el sentit del civisme, ni el sentit de deixar el carrer net. Escric aquestes lletres per veure si algú se sent identificat i comença a pensar una mica, que hem d’intentar entre tots tenir el nostre entorn net. Cal dir que això també passa a més llocs, però aquest és pràcticament sempre, i veus com va variant la deixalla que van deixant, tothom tenim feina, però no més és organitzar-te i fer-ho bé. També pots trucar per telèfon a Engrunes i vénen a casa teva per recollir-ho.
Montse Varderi
Records d’infantesa
Quan era petita tenia una nina, la qual un dia em va caure i li van saltar els ullets. Malgrat això hi vaig seguir jugant, però esperant que arribessin els Reis i me’n portessin una de nova. I va arribar el dia. Jo estava molt contenta amb la nina nova, però passaven els dies i em mirava la nina cegueta i em feia mal el cor de veure-la tan soleta... no vaig poder més i vaig tornar a jugar amb la nina vella. Me l’estimava.
Eulàlia Auladell Xercavins
Gràcies als Marxosos del Vallès
Vull donar la més sincera enhorabona al grup dels Marxosos pel seu meravellós espectacle de dissabte 7 de setembre al Casal de Valldoreix. I agrair-los de tot cor, haver-nos fet passar una estoa tan amena i divertida. Moltes gràcies.
Angelita Soriano
A Jordi Campany Gutierrez
Fa un mes el meu gran amic Jordi Campany ens va deixar. Volia agrair a ell i a la seva família per acceptar-me com un més dins la família Campany i Peña. Gràcies per la gran amistat que teníem. Ja ens trobarem allà on siguis.
Damià Petchame
Envia'ns la teva carta!
bustia@totsantcugat.cat
Les cartes no poden sobrepassar les 15 línies amb cos de lletra 12.
El 'TOT' Sant Cugat es reserva el dret a reduir i a editar les cartes que ho requereixin.