Casademont "le vieux"

Harmonia és el que em ve al cap quan contemplo l'obra de Casademont "le vieux". Harmonia i quelcom que es queda enganxat a la retina quan passes de la inconsciència d'un son tou a un despertar mandrós i les formes encara no són definides amb angles punxeguts i agressius embolcalls de presses. Colors suaus, espais oberts i possibilitats que l'esperit viatgi lliurement en qualsevol direcció. Un horitzó sempre llunyà que esdevé promesa, difús. Un horitzó que es fon amb uns cels inabastables en la seva immensitat lluminosa, aconseguint així que se'ns escoli als óssos la sensació d'amplitud. Arbres amables i considerats que no projecten fosques ombres amenaçadores.

Un petit passeig per un dels paisatges que recrea la mà i el pinzell de l'artista seria de caminar lent, compassat, contemplatiu, ingràvid, en el que el nostre respirar seria sencer i fresc. Tindríem temps per apreciar els petits i múltiples sons que acompanyen la natura: aquell cantar d'ocells, llunyà... degotar d'aigua, potser d'un rierol amagat a la nostra mirada... la lleu intuïció d'un ramat de bens pasturant l'herba fresca i mullada per una boira matinera que ens va allunyar de les tenebres de la nit, donant pas a un nou dia, anònim, tranquil i seré, en el qual podem endinsar-nos de la mà de Casademont "le vieux" i copsar les petites coses, sons i sorollets, no evidents dins la pressa.

Un dia anònim, no diferent dels altres en la mirada de l'artista, en el que el que és perenne és la grandiositat de les muntanyes, dels cels inabastables, d'aquest ordre natural on cada element és al seu lloc sense fer fressa. El breu drama humà se'ns revela inconsistent i lleu al costat d'aquesta eloqüent magnificència de la cronologia espontània dels esdeveniments. L'home i el seu vulgar i corrent fer i desfer empetiteix davant d'aquests suaus i eterns escenaris. Una idea, la qual beu i es nodreix del Romanticisme.

L'artista, presentant-nos la visió del món que l'envolta, resta importància als trets i característiques humanes, centrant-se en un element ideal de bellesa, el qual és tan magnífic que no pot encabir les míseres i roïnes esperances, traïcions i jocs intel·lectuals dels homes i les dones. Aquests són color d'ombra, color d'encenalls tèrbols, d'un negre molt negre, no creen harmonia, ni pau. Confronten mirades i germans, sempre cercant la competència. En el món de Casademont "le vieux" no hi caben aquestes vibracions d'ambigüitat entre bo i dolent.

La natura és sabia i ho ordena tot al seu temps, diuen. El ritme de les peces de Casademont "le vieux" no necessita dualitat per ésser. El ritme de la seva obra és, en la vibració en una única freqüència. No excloent. Presenta la totalitat de la seva visió i crec que és així com s'ha d'interpretar la seva plàstica. No existeixen les veritats absolutes, sinó camins que tria per detenir-s'hi o recorre'ls l'autor i artífex.

És un escenari dolç i poètic, un camp adobat per a divagacions amables el que ens presenta l'autor, un camp llaurat i preparat per introduir romàntiques llavors que germinin en més bellesa, en la que la confrontació gratuïta i fàcil i els contrastos sobtats i agressius de colors són expulsats, com si fos del paradís. No hi tenen cabuda. Ni fan cap mena de falta. Cauen pel seu propi pes en mans de l'ideal de bellesa romàntica. Destorben la idea d'harmonia, no creen diàleg perquè el seu ideal de bellesa és un altre.

El paradís és de colors pastel, té boires, cels que de tan grans com són, pesen i es mengen belleses foranes. El paradís de Casademont "le vieux" és a la Sala Canals per oferir-nos la possibilitat de ser-hi una estona; el paradís de Casademont "le vieux" és impertorbable en la seva plàcida bellesa i és per sempre.