L’orador que es prepara per convèncer un auditori estudia els arguments i la manera d’exposar-los, el to del discurs i l’assenyada resposta a les objeccions. Vol tenir la seguretat del genet que controla les brides i estira i afluixa per aconseguir la marxa més convenient. Però si a l’hora de la brega de mica en mica afluixa les regnes i perd el domini, llavors és el cavall -és a dir la passió- la que dóna estrebades i s’encabrita fins a fer-se l’amo imparable del control.
Com deia el cèlebre escriptor rus Nikolai Gogol: “les passions, tant les vils com les nobles, primer es manifesten submises a la voluntat de l’home i després se li imposen amb una força poderosa”.
L’embranzida que prové de les passions (també de les més nobles) pot transformar-se en febre indomable i conduir a l’excés fanàtic. Tots estem vacunats de les exageracions de la publicitat. Però la passió que més ens afecta és la que envaeix les conteses electorals que ignoren el salm que diu: “Em guardaré de no pecar amb la llengua. Mantindré un fre a la meva boca”.
Quan ens arriben els seus missatges abraonats, hem de descomptar la passió i tenir present que, passada la tempesta, ens tocarà recollir el fang que hagin arrossegat totes les rierades.