A Cerdanyola es construeix futur; a Sant Cugat, discursos
'Qualsevol intent de desenvolupar-hi habitatge és titllat de "destrucció del territori", malgrat tractar-se d'un sòl urbanitzable reconegut des de fa dècades'
El projecte d'urbanització del Parc de l'Alba a Cerdanyola del Vallès transformarà completament l'entorn del Sincrotró Alba, amb més de 1.400 habitatges nous —molts dels quals protegits— en una zona fins ara natural. L'àmbit limita amb el Parc Natural de Collserola, però el desenvolupament no ha generat grans controvèrsies, amb suport institucional i sense plataformes que plorin per la destrucció del territori. Aquí, el relat és el del progrés, la ciència i l'habitatge assequible. Cap batalla moral, cap guerra de titulars.
Mentrestant, a pocs quilòmetres, la zona de Torre Negra a Sant Cugat continua sent objecte d'una instrumentalització política. Qualsevol intent de desenvolupar-hi habitatge és titllat de "destrucció del territori", malgrat tractar-se d'un sòl urbanitzable reconegut des de fa dècades. Aquí, el debat no és tècnic, sinó emocional i ideològic.
Per què aquesta doble moral? Per què a Cerdanyola l'urbanisme és vist com una oportunitat, i a Sant Cugat com una amenaça? En ambdós casos es tracta de transicions entre ciutat i natura. Però només un d'ells ha estat convertit en símbol de resistència ambiental —una resistència més partidista que no pas ecològica.
La diferència no és tècnica, és política. A Cerdanyola, l'Ajuntament lidera el relat. A Sant Cugat, es manipula. El primer busca transformar, el segon bloquejar. Allà es construeix ciutat; aquí es construeix discurs. No es tracta de criticar el desenvolupament del Parc de l'Alba, sinó de denunciar la manca de coherència. Si el territori ha de ser gestionat amb responsabilitat, fem-ho amb criteris objectius, no amb emocions selectives.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.