Com algunes de les ciutats europees
El resultat final serà un centre fet a mesura pel vianant, amb eixos de circulació perifèrics que derivin el trànsit cap a les zones amb menys teixit comercial. La iniciativa, bona en molts aspectes; però, sobretot, decisiva en l’aspecte de sostenibilitat mediambiental, s’identifica amb la planificació urbanística de moltes de les ciutats centreeuropees.
La gran majoria de ciutats centreeuropees amb aquest model de mobilitat urbà funcionen i, a més, aconsegueixen focalitzar gran part de l’activitat econòmica en aquests nuclis lliures de vehicles. També és cert, però, que la gran part dels comerços, negocis i serveis es troben només al centre i per tant, a vegades, es pot generar certa confusió en saber si és realment el model de mobilitat el que funciona o simplement és l’estructura comercial i de serveis pròpia de la ciutat la que emmagatzema tot aquest volum de gent.
Sant Cugat, tot i tenir una zona de més importància comercial, tampoc es pot definir com un poble plenament centralitzat. Per tant, una vianantització extensa del centre pot estimular el consum en altres zones perifèriques que ja comencen a oferir serveis bàsics pel ciutadans. Una major comoditat a l’hora de comprar pot ser una factor decisiu que arribi a desajustar la poca activitat que queda dins els principals carrers comercials del poble.
Sens dubte, la proposta és interessant però com no pot ser d’una altra manera, caldrà que pensin bé quina és la millor planificació per no damnificar el que realment és prioritari: el ciutadà.