Concursos i concursos, no tot hi val
La plenitud de la primavera ha esclatat amb tot el seu esplendor cromàtic reflectint-se en els productes del camp i de l’horta, un autèntic regal per al paladar i la salut
Els aliments, les begudes, la cuina i la taula són temes de plena actualitat a través dels professionals i dels mitjans de comunicació. Només cal repassar els programes de la majoria de canals de TV on la cuina té una presència destacada.
Canals públics i privats es disputen ser capdavanters en audiència. Uns ho fan des d’un programa humil, altres en un format espectacular, uns molt didàctics, altres molt embrollats. Alguns aprofiten la suma de programes convertint-los en llibres, altres ho converteixen en concursos, també anomenats reality show, com el que podem visionar en un canal nacional, amb una posada en escena grandiloqüent, molt espectacular, on al meu parer, és poc didàctic, doncs priva més l’espectacle que l’aprenentatge; reconec que aquest programa enganxa, però al final només recordarem l’espectacle i la duresa del jurat, tot un show!
Opino que la barreja entre els coneixements de les propietats dels aliments i la manera d’ensenyar com es cuina, o sia, més o menys didàcticament, és el millor.
Quan un cuiner o cuinera, amb més o menys anomenada es col·loca davant dels fogons i amb paraules entenedores explica, pas a pas, el plat que sia, per a mi és un espectacle, una lliçó, que no tan sols recordaré, sinó que procuraré cuinar segons la lliçó.
Sempre he pensat que es pot ser un cuiner amb molt èxit, però qui triomfa és aquell que sap transmetre el que diu, o sia, el que exerceix un mestratge pedagògic.