Convivència als espais públics
'La convivència en aquests espais és molt més que una qüestió de normes: és un reflex del respecte mutu i de la qualitat de la nostra vida comunitària'
Quan sortim al carrer, entrem en un espai comú, que no és de ningú i, al mateix temps, és de tots. Els espais públics -carrers, places, parcs, mitjans de transport- són l'escenari on es desenvolupa gran part de la nostra vida en societat. Són llocs de trobada, de pas, d'esbarjo, d'oci i, a vegades, també de conflicte. És aquí on es creuen vides distintes, el nen que juga a pilota o va amb bicicleta, gent gran que descansa en un banc, persones que van amb pressa, la persona que passeja al seu gos i altres que busquen un moment de calma o per fer esport.
La veritable convivència comença quan deixem d'actuar com si el món girés al nostre voltant. Quan entenem que les nostres accions, per petites que siguin, tenen un impacte en els altres. Escoltar música a tot volum, tirar escombraries al sòl, ocupar amb agressivitat un espai. Tot això no sols parla de com tractem l'entorn, sinó de com ens relacionem amb els altres.
Per això, més enllà de les normes, hauríem de preguntar-nos: com vull que em tractin quan ocupo un espai comú? Estic disposat a oferir això mateix als altres? Si tots partíssim d'aquesta reflexió, la convivència deixaria de ser un problema i començaria a ser una oportunitat. És un exercici constant d'empatia, respecte i consciència que no estem sols.
Per això, la convivència en aquests espais és molt més que una qüestió de normes: és un reflex del respecte mutu i de la qualitat de la nostra vida comunitària. En els últims anys, hem estat testimonis d'una deterioració progressiva en la convivència ciutadana. El soroll excessiu, les escombraries en llocs inapropiats, l'ús indegut de bicicletes o patinets, o les actituds intolerants entre persones de diferents cultures i generacions, són símptomes d'una falta d'empatia que va més enllà del simple incivisme.
No es tracta només d'exigir la intervenció de les autoritats, amb normatives reguladores. També fa falta educació cívica, consciència col·lectiva i un esforç constant per posar-nos en el lloc de l'altre. Entendre que l'espai públic és de tots i per a tots implica assumir una responsabilitat compartida.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.