Crist de Llaceres

Quan vaig entrar per primer cop a l’ermita del Crist de Llaceres em vaig quedar impressionat amb les pintures d’en Josep Grau-Garriga. Una ermita petita per fora però immensa per dins. Aquestes pintures són un tresor cultural de la nostra vila. Em vaig quedar mirant el rostre del Crist a la creu: és una faç plena de llum i de serenor. Em recorda la cara que he vist en persones que estimen molt i que, quan estan malaltes, desprenen una claror i una noblesa que em sorprenen. Fins i tot es preocupen més pels altres que per elles mateixes. Unes pintures així demanen ser contemplades amb calma, deixant-te “ferir” per la seva bellesa.

Fa uns mesos em van proposar fer un concert a la parròquia amb l’obra “Les set paraules de Crist a la creu” de César Frank, que mai s’ha estrenat al nostre país i vaig pensar: I si escoltem aquesta obra tan extraordinària contemplant alhora les pintures de Grau-Garriga? Podrien il·luminar-se mútuament: Una ens il·lumina els sentiments de Jesús a la creu des de la música, desgranant les seves darreres paraules, i l’altra ens ho escenifica des de la pintura. Ho farem demà dissabte a les 20.30 h al Monestir. Arquitectura, Música i pintura al fresc per contemplar els sentiments de Jesús.