Cultura a la catalana

En un poble (o ciutat, depèn de com es miri)on la cultura sempre és present, aquells a qui ens apassiona vivim ben distrets. El passat cap de setmana, anàvem a trets pels carrers (aquest fet, el de disparar a tort i a dret, també he de dir que no l’acabo d’entendre, i el meu gos, encara menys).

L’anterior, amb la Festa de Tardor, vèiem com les entitats sortien al carrer per mostrar la seva feina. I visca la cultura! Hi ha una altra aposta cultural: la del Correllengua. En sóc molt fan de la iniciativa, això que quedi clar. I sóc molt fan que la llengua es defensi amb cultura. Bastoners, Mediterrània, Castellers, Diables, i segur que em deixo alguna cosa! Ja m’agrada, ja.

Però hi ha una cosa que no em sembla gaire normal. I és que no ens hauria de fer falta organitzar activitats per defensar la llengua. En un país normal, això no passa. Però el nostre, encara no ho és (de normal, vull dir).

Parlem en català, ballem en català i ho fem tot en català. Encara hem de reivindicar-ne el seu ús? A aquestes altures de la pel·lícula, en això no m’hi posaré, perquè, al cap i a la fi, tots sabem com està el panorama. Mentre, seguiré aplaudint la iniciativa, i seguiré participant-hi.

I parlant de cultura, el dia 15 tenim una nova cita per a aquells a qui ens motivem amb això de les tradicions i el fet identitari i cultural. Els Gausacs tornen a plaça amb la seva Diada de la Colla. A tocar el cel a la catalana!