Darrere les muralles del Monestir: un refugi per a l'art

Sant Cugat guarda secrets que només es descobreixen caminant sense pressa. Un d'aquests tresors s'amaga darrere les muralles mil·lenàries del Reial Monestir: una casa de poble construïda el 1940 que, avui, s'ha convertit en un espai singular d'art.

No hi ha cartells cridaners ni cues interminables. L'encant rau en la discreció. Quan hi entres, sembla que el temps s'aturi: la llum que entra per les finestres acaricia les parets, els terres de rajola conserven l'escalfor d'un altre temps i les obres d'art et miren amb la intensitat de qui té molt per dir. És un lloc íntim, gairebé secret, on el visitant es converteix en espectador privilegiat.

A les parets, obres d'alguns dels artistes més significatius de l'art català del segle XX: Josep Guinovart, amb les seves terres i textures que semblen sorgir de la memòria col·lectiva; Amèlia Riera, i els seus universos plens de misteri i força; Joan Miró, amb l'alegria dels colors primaris i les formes lliures; Modest Cuixart, amb la seva matèria vibrant; Romà Vallès, subtil i introspectiu; Raventós, que suma un diàleg entre la modernitat i l'arrel; i Josep Grau-Garriga, mestre del tapís contemporani i figura clau en la renovació de l'art tèxtil en l'àmbit internacional.

Aquest no és un museu convencional. És un espai per a la contemplació, un lloc on l'art i la vida quotidiana conviuen sense filtres. La casa respira autenticitat: no hi ha respostes prefabricades, només preguntes que neixen davant de cada obra.

Visitar aquesta casa és retrobar-se amb l'essència de la creació artística, en un entorn que respecta la memòria i obre camins cap a la contemplació. És un refugi per als amants de l'art i un recordatori que, de vegades, les grans experiències s'amaguen en els racons més inesperats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.