De coques, petards i altres foteses

Tot plegat ens crida a l'optimisme perquè les hores de claror sempre són benvingudes. Amb tot aquest cúmul de coses bones que ens dóna la natura arriba Sant Joan, amb la seva xerinola, petards, coques i trobades per riure i celebrar-ho.

La veritat és que aquestes diades senyalades sovint ens serveixen per mirar endarrere, encara que només sigui perquè a mirar endavant ja ens n’obliguen en la resta de dies de l'any. El lloc que acostuma a ser l’adient per fer aquesta reflexió és en mig de la festa amb la família i els amics, menjant i bevent i gaudint de la disbauxa que porta la festa.

L'opinió general és que les coses van millor. Que l'economia té un cert traç de recuperació, i això sempre ens dóna satisfacció. Amb més o menys raonament personal, aquesta és una idea que sembla que s’ha instal·lat, o ens han imposat, de forma generalitzada en el discurs del moment que estem vivint.

Ja em perdonareu, però si ho plantejo així, és perquè quan mires la gent amb qui estan compartint aquestes estones, la realitat sembla no ser aquesta. La realitat és tossuda i no fa el que nosaltres voldríem encara que la volem disfressar. En mirar cada un dels que comparteixes rialles t'adones que uns pocs, els que viuen a cavall del que en diem macroeconomia i globalitat, que en molts casos es nodreixen de quelcom que en diem expectatives més que de realitats, la millora o el que podríem dir la recuperació és perceptible. No és el cas dels altres, els que viuen en el món de la microeconomia, del dia a dia i de la tasca en mercats no conceptualitzats com globals. Hi ha els mateixos parats, sinó més, els mateixos jubilats anticipats, sinó més. Les expectatives de tots aquests col·lectius no han canviat. Perquè el que sí que ha canviat és la realitat econòmica, i quan s’acaben les rialles i la festa sovint no som capaços d’entendre que “no estem en una època de canvi, sinó en un canvi d’època”. I això caldrà pair-ho.

En aquest moment se’m produeix un desencís. A qui volem enganyar? Es venen més coques i més petards i l'indicador percentual de millora ja ens fa estar cofois, però per l’altra banda, algú hauria de recordar que en aquest context ens estem carregant la classe mitjana que fins avui, i salvada millor opinió, és la que ha fet ric al país. Potser ens hauríem de començar a ocupar de les altres foteses.