Des del cotxe

Us demano disculpes. Us demano disculpes si fa setmanes que, de set a vuit, us trobeu un cotxe de pràctiques que va com una tortuga i us fa arribar cinc minuts més tard a la feina o deixar els nanos a escola amb el temps més just. Soc jo, sí. I us vull agrair la comprensió, de debò, perquè encara no m'heu engegat cap botzinada ni cap crit, tot i que suposo que us n'he fet alguna de grossa, sobretot a les incomptables rotondes que animen la nostra ciutat.

El fet de circular en cotxe pels carrers de Sant Cugat en hora punta m'ha generat algunes reflexions: breus, no patiu. La primera és que tothom corre molt: els qui aneu en cotxe, a peu i, ara cada cop més també, els qui us desplaceu en patinet. No és gens agradable (i un perill, de fet) veure com dins de la ciutat hi ha cotxes que superen amb escreix la velocitat màxima i sembla que fan curses per arribar a un semàfor... en vermell, i tu arribes xino-xano just darrere. Incomprensible, a més. També sorprèn l'alta capacitat de molts vianants per creuar els incomptables passos de vianants gairebé sense mirar: s'hi llencen com si els anés la vida; de fet, els hi va perquè molt recomanable, això, no deu ser.

Però la principal reflexió que vull compartir aquí com a futur conductor novell és que el centre de Sant Cugat és massa petit, compacte, estret, i també bonic, tranquil i agradable, com per creuar-lo entre quatre ferros. Limiteu l'ús del cotxe només per sortir de la ciutat, vinga, i camineu. Camineu més. Us trobareu millor, segur, i de passada ajudareu un pobre alumne d'autoescola que desitja trobar-se els carrers buits per poder fer de les seves sense mala consciència.