Drets, empatia i convivència

En una societat democràtica solem parlar dels nostres drets, però amb freqüència oblidem que aquests no són absoluts. La coneguda màxima que el dret d'una persona acaba on comença el d'una altra, resumeix un dels principis bàsics de la convivència: la llibertat només és possible quan va acompanyada del respecte cap als altres. I això no significa que els drets siguin fràgils o limitats de manera arbitrària, sinó que el seu exercici ha d'harmonitzar-se amb el respecte cap a la dignitat i llibertat de la resta de la ciutadania.

En aquest equilibri, l'empatia exerceix un paper fonamental, es converteix una eina indispensable per a la vida en comunitat. Posar-se en el lloc de l'altre permet comprendre que les nostres decisions poden afectar els qui ens envolten i ajuda a prevenir molts conflictes abans que sigui necessària la intervenció de les institucions. L'empatia ens obliga a mirar més enllà del nostre interès immediat i preguntar-nos com les nostres accions repercuteixen en els qui ens envolten.

Quan aquests conflictes sorgeixen, l'administració pública exerceix un paper insubstituïble, ha d'actuar com a àrbitre imparcial, garantint que cap dret prevalgui injustament sobre altre. La seva funció no és afavorir interessos particulars, sinó protegir l'interès general mitjançant decisions objectives, proporcionades i transparents.

En definitiva, una convivència sana no depèn únicament de les lleis, sinó també de la responsabilitat individual. Exercir els nostres drets amb respecte i empatia és la millor manera de garantir que tots puguem gaudir d'ells i és per això que, el nostre major desafiament en aquest temps no hauria de ser únicament ampliar el catalogo de drets, sinó aprendre a exercir-los amb responsabilitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.