Tomàs Grau, escriptor

Opinió

El carrer Major

Segons m’han informat antics veïns de la vila, el carrer Major no sempre ha tingut el mateix traçat que té actualment

Voltes del carrer Major, l’any 1915. Foto cedida per la família de Salvador Vidal
En Ramon Sagalés Musella em va explicar que la casa dels seus avantpassats era enclavada al xamfrà esquerre del capdavall del carrer de l’Hospital, o sia, davant de la casa dels Castanyer (Cal Caballu). És a dir, que la casa de la família Sagalés quedava al xamfrà amb l’Era dels Monjos (o plaça d’Octavià), d’allà partia el carrer Major amunt fins el que era Cal Liru, davant de la gelateria actual, on continuava amunt amb el mateix traçat actual.

Els que tenen la meva edat recordaran que baixant pel carrer i abans d’arribar a l’Era dels Monjos, feia al costat esquerre un desviament les cases que en el racó hi havia on hi vivia la família d’en Diego, sobradament conegut per a tots els santcugatencs.

Un oncle-avi d’en Ramon Sagalés era arquitecte i tenia per sobrenom el Tiralínies. Des de la masia de Cal Xerina (on hi havia la Banca Jové), fins l’antic traçat del carrer Major, hi havia una horta d’aquesta masia i el Tiralínies devia tenir forma de poder-ho fer, però amb molt d’encert va adreçar el carrer Major de manera que quedés en línia recta fins a la plaça del Monestir. Aleshores agafant l’espai que restava fins arribar a Cal Sagalés, l’arquitecte hi va fer la casa que avui és de la família Vilarasau, descendent de la família Sagalés. Tant el nou traçat del carrer, com la construcció de la nova casa, van causar un bon enrenou, però el temps tot ho esborra i les aigües van tornar al seu curs amb la millora del nou traçat.

Continuant el carrer amunt pel costat esquerre, hi ha diverses cases actualment restaurades algunes fins el carreró Mir, que també és un dels carrers més antics que fa d’accés al carrer de Baix (Santiago Rusiñol). Continuant cap amunt pel mateix costat, hi ha diverses cases amb el traçat poc recte fins arribar a la plaça de la Constitució (Pere San i ara Sant Pere). Al mig d’aquest traçat on actualment hi ha la botiga Xercavins, antigament hi havia una antiga fonda de molt renom pels seus guisats artesans que s’hi servien. Aquesta fonda era molt visitada en tenir el mercat setmanal que s’hi fa els dijous i les fires de maig i setembre.

Al costat dret, a partir del que avui hi ha la gelateria La Jijonenca, seguia el traçat com l’actual, inclinant-se un xic el carrer vers la dreta, fins arribar a les primeres voltes. Les dues primeres són construïdes en el segle xx, ja que hi va haver un alcalde que volia que en aquest costat de carrer totes les cases tinguessin voltes fins a l’Era dels Monjos. Aquest projecte, però, no es va poder tirar endavant per les dificultats que hi hagué. A continuació hi ha les voltes verdaderes que arriben fins el que era el carrer de l’Hospital.