El dit petit

23.01.2015 05.00 h.

“Gairebé tothom només fa servir una petita part de la seva consciència i dels seus recursos espirituals. Si fa o no fa som com un home que, de tot el seu organisme, tingués per costum limitar-se a fer servir i moure només el dit petit. Les situacions d’emergència i de crisi ens demostren que tenim recursos vitals molt superiors dels que ens pensàvem”. (William James).

En temps de balanços i projectes és oportú examinar si traiem el màxim partit de les pròpies capacitats, perquè no ens acomodem a la desídia. Una educació que ignori l’àmplia gama de possibilitats de la ment i de l’ànima, indueix a potenciar només algunes poques capacitats.

Se’ns han donat tots els dits de cada mà per posar-los al servei del bé. I precisament quan vivim tensions o emergències és quan sovint se’ns desvetllen unes qualitats i un coratge que desconeixíem o teníem aletargades. Això mateix ens pot passar en el camp de l’amor i de la fe.

Qui segueix la llei del mínim esforç s’assembla al que tenia un sol talent en la paràbola de Crist: l’enterra, en comptes de fer-lo fructificar. El rigor de la lògica porta a posar en actiu i administrar bé totes les capacitats que tinguem sense esperar desgràcies i emergències que les vinguin a desvetllar.